M’he entrebancat de nou. Avui no he pres cafè i es nota. O no, perquè de vegades me’l prenc a cullerots i tampoc funciona, o sigui que vés a saber com va. El cas és que avui no n’he pres i m’adormo. Podem treure conclusions d’aquests dos fets? En el meu cas no, suposo que si fos una persona normal i corrent sí. Però no és així.
La cosa és que estic adormit i per això he encetat un improvisat. I escric això perquè no sé què escriure, i llavors vaig guanyant temps. Que és el que fan molts polítics, parlar i parlar per omplir el temps que han d’omplir. No és que l’hagin d’omplir, però l’omplen, si els toca temps l’omplen. I llavors anem així, com una sabata i una espardenya, que no sé si és una locució que encaixi aquí però com que se m’ha acudit en aquest moment doncs ja hi és. Amb això de les locucions haig d’anar amb compte, perquè m’agraden molt i llavors de vegades vénen al cap en moments inoportuns, fora de context. I si les dius quedes fatal, perquè sembla que no sàpigues el que dius. I és així, quan no controles i dius les coses que et vénen al cap vol dir que no hi ets tot. Però les coses de vegades van així i no ho pots evitar. Llavors què pots fer? Queixar-te de la teva mala sort? Dir oh si fos tot diferent que bé que aniríem? Ho podria fer, però em sembla poc madur. I jo sóc madur.
—Hahahaha!
Sembla que el cor no s’ho cregui, que sóc madur. Però ho sóc. El fet és que faig improvisats, i altres potser anirien a la màquina escurabutxaques, ai això sí que em sembla un signe d’immaduresa tremenda. O tremend, ha de concordar amb signe, suposo. Vull dir, hi ha tot de coses que podria fer si no fos madur, i en canvi escric això. Que això que escric denota poca maduresa? Doncs mira, no hi puc fer res, ehloqueai, l’únic que defenso és que en el termòmetre de la maduresa no crec que estigués a la banda de baixa. Deixem-ho al mig?
—Bueeeeenooooo.
Puf. Respirem i prenguem aire abans de continuar per un altre tema. I quin tema serà aquest, em preguntareu, amiguets i amiguetes? Sí, de tant en tant faig dobles, però ara no em penso barallar amb ningú, faig doblets perquè em dóna la gana. I si algú em diu que si faig un doblet els haig de fer tots, que no se m’acosti perquè en aquest tema estic molt sensible i sóc capaç d’agredir. He agredit mai ningú? A veure, deixa-m’ho pensar, he agredit verbalment, sí, un munt de vegades. Pegar a algú? Ara no me’n recordo, una vegada recordo haver enganxat pel coll un nano perquè em molestava i m’agredia o m’insultava o no sé què em feia, o a mi o a un amic, i li vaig retorçar el coll fins que va demanar que el deixés, que no em faria mai més res i que disculpes i que no sé què més. Però d’això deu fer més de mil anys. Posem-ne mil quaranta-cinc o mil cinquanta. Aquell nano era més gran que jo i... Pegar bufetades crec que no n’he pegat mai, ni cops de puny. Ara, ganes moltes. Mossegar sí. No recordo a qui. Ara, haig de reconèixer que deu fer més mal un atac de menyspreu o d’ira descontrolada, que això sí que n’he sigut especialista, que un cop de puny o una bufetada. No ho sé, si em podrien acusar algun dia d’alguna cosa d’aquestes: un dia el Peric em va dir cul d’olla amb tota la mala bava i els ulls injectats en sang. Això sí que ho he fet. I qui diu cul d’olla diu coses potser no tan dolentes, però deunidó.
I ja està, ja m’he confessat. M’agrada confessar-me. Però no és així, com ho faig. Ho faig més de debò, quan crec que em toca fer-ho, i sí que va relacionat amb coses d’aquestes, de perdre el control. Però esclar, no s’hi val a confessar-te, com diuen, en pla catòlic i ja està, si el que has fet malament té a veure amb un altre. Si has robat, has de tornar-ho a l’amo, i si has insultat o similar, has de demanar perdó, i si has mentit has de dir que allò no era veritat. Etcètera. I per molt que diguin, els catòlics o ens confessem això o no ens confessem, si no ho fas així fas comèdia i te n’aniràs a l’infern, o a on sigui, exactament igual que si no li haguessis dit allò al mossèn. Has de dir-ho i llavors actuar, hi ha gent que es pensa que això és xauxa. I no.
Buf quin dia. Va, tornem-hi.
