No sé com es deia, em va estar gratant les genives d’una manera bastant bèstia, ahir, i al final no va ser res, però crec que no va tenir en compte que si hagués passat res haurien passat tot seguit moltes coses. Perquè jo ja li havia dit el que podia passar, i a més ho tenia apuntat a la fitxa. Però ho volen fer especialment bé, suposo, volen que et miris al mirall i et sentis profidén, o oral-be, em va parlar molt bé d’oral-be, va dir que les taques de... Va dir, vostè fuma?, i jo, no, llavors va estar rumiant una mica i va dir, vostè pren cafè, i com que li vaig dir que sí, doncs ja tota l’estona enrotllant-se amb el cafè, i vinga les taquetes de cafè i tal. Escolti, si fa un moment era el fumar, ara és el cafè em tota seguretat? Doncs bé, em va dir que per a les taques de cafè a les dents no hi havia res de més bo que l’oral-be de color blau. En comprarà sa tia, és de les més cares. Hi deu tenir família.
Però va remenar a base de bé i es va arriscar, o sobretot em va arriscar a mi, i no sé què hauria passat, però d’entrada m’hauria aixecat i me n’hauria anat. Perquè ho tenia allà apuntat i li ho havia recordat. Al final diu, la pròxima vegada ho farem amb anestèsia, vale? Jo l’escanyaria. Suposo que es va adonar que encara que no em fes mal a la cosa, per miracle de les santes de Mataró, que em penso que són aquesta setmana, jo no sabia ni què eren però últimament n’he anat sabent més coses gràcies a N i fins i tot he vist que els diaris en parlaven força, a Mataró es celebren molt, i tothom, és una festa realment popular. Són dues santes de noms difícils, d’aquells romans tan complicats, i llavors per fer via els diuen les santes, i avall. I ara no sé per què he anat a parar a les santes de Mataró. Ah sí, perquè devia ser un miracle de les santes de Mataró que no em fes mal a la dallò, perquè si me n’arriba a fer l’escanyo de debò.
Però no em trec la son del damunt i avui en fa més que mai perquè no sé què passa amb la pressió, que està baixa, o potser que està alta, no he sabut mai com funciona això de les pressions i la son. O potser no era la pressió sinó una altra cosa.
Avui ja han passat unes quantes coses interessants i ja m’he escrit amb gent també interessant, però no són coses per explicar aquí, de manera que passem de llarg. No entenc com aconsegueixo fer els improvisats, amb tantes limitacions. Un dia m’hauria de deixar anar del tot i a veure què passa, a calça treta, que diuen per allà. Però no, les regles dels improvisats, que un dia d’aquests les hauria d’improvisar, vull dir, de repassar, perquè les tinc rovellades a la memòria, deien que no s’havia de barrejar coses. I una cosa és improvisar i l’altra ser indiscret. No sóc un borratxo que explica...
Ah, ahir vaig descobrir que la gent que en l’àmbit de la salut tenen el meu problema —diguem el meu problema principal, ara no us faré la llista de problemes, centrem-nos en un—, siguin d’aquí o siguin de l’altra punta del món i escriguin en altres idiomes, tenen exactament el mateix vocabulari, i segur que tots l’hem anat improvisant —aquí improvisant és una manera de dir-ho—: la bèstia, els còctels, el pànic, la guerra, etc. Ara no me’n recordo de més però ahir, que repassava el blog de S, que feia temps que no me’l mirava, vaig veure que era tot igual, com si em copiés, o com si jo copiés el seu blob. Tot s’ha de dir: jo el vaig començar abans. Encara més. Si el seu hagués existit abans jo potser no hauria començat el meu, per`què era això el que buscava, no ho vaig trobar i vaig dir-me, doncs, fes-ho tu. Ara els no iniciats no deveu saber de què va la cosa però ja va bé, no tothom ho ha de saber tot, això és com a les famílies, que els germans grans saben més coses que la resta, que han arribat més tard. I si dic germans i no germanes és perquè a casa per damunt només hi havia nois i llavors ja t’acostumes a parlar així.
Ahir pel tema del dentista no vaig poder anar a... Deixem-ho.
Ara acabo de veure damunt la taula una aigua de Bezoya i he pensat, quin estrany mecanisme ha fet que aquesta ampolla estigui aquí al damunt de la meva taula, si jo sempre compro aigua de Ribes o alguna que estigui etiquetada almenys en català? És que no recordo haver comprar aquesta Bezoya. Però ara recordo un anunci que he vist aquest matí que és per c... Deixo això, encara que no m’he despertat, i aniré a fer una piulada, que em desvetlla més, i començaré amb la de l’anunci que he vist, quina poca-soltada.
