Que què faig aquí? Sobreviure. No sé què més dir. És sobreviure i prou. Quan no sé què més fer i ja ho he intentat tot, quan m’adormo fins i tot jugant, obro un word i ho intento. Em direu: ho intentes poques vegades, últimament. I us diré: no és com sembla —la clàssica excusa—, ho puc explicar —una altra—, però la veritat és que d’intentar-ho ho intento més vegades, però és obrir el word i caure rodó. Esclar, si t’adorms jugant és una mica de ser ingenus pensar que aconseguiràs escriure ni una sola paraula improvisada al bloc. I llavors tot queda en l’intent. No me’n surto i ja està, i per això no publico l’improvisat, perquè els intents d’improvisat haurien de tenir bloc propi, que seria un bloc amb pàgines en blanc, seria molt interessant. Diries, vaig a veure l’article 57, i tot en blanc. Oh, escolta, no ho descartis, potser un dia et pots forrar pel tema de l’originalitat i tal.
Bé, avui sembla que surt alguna cosa, agafem-nos-hi, almenys ha sortit un paràgraf, i aquest paràgraf, el que hi he dit, em fa pensar en les vegades que critiquem la gent sense saber del cert si hi ha motius per fer-ho. Ara tothom criticava l’autor dels improvisats —sí, amic, amiga, segur que tu també— perquè feia temps que no feia improvisats, i ja ho veieu, de vegades hi ha motius amagats en la conducta de les persones que fan que faci o deixi de fer una cosa, i d’això no en sabem res, i per tant és una perversitat que jutgem aquella persona: oh, ha fet això, ha dit això, ha callat, ha anat allà, no hi ha anat, no ha escrit al bloc, i ara veig que se m’escapa bloc tota l’estona i és veritat, ho confesso, no me n’amago, hi tinc tirada, sí, pobre de mi, és un defecte, no ho puc evitar, si em deixo anar només una mica escric bloc en comptes de blog, i és que és el que em surt de natural. I això sí que m’ho podeu criticar, d’acord, va, va, critiqueu, ja està, ja m’heu criticat tant com heu volgut?, doncs vinga, tirem endavant, a veure si se m’acut alguna tonteria més. I no, de moment no.
He descobert que quan obres el word te l’obre en el format de l’últim word que ha passat per allà. I com que ara escric en un ordinador compartit, doncs és un desastre, perquè t’obre el word d’una manera cada vegada diferent, i a mi això em deprimeix molt, de debò, perquè és feina extra, t’has de dedicar a formatejar, o formatar, que hi ha gent que això dels -ejar no els agrada gens, o sigui, gent que s’agafa a normes per mi una mica engavanyadores, i hauria d’evitar aquesta mena de paraules tan difícils, perquè és clar, t’has d’aturar per escriure-les bé, i llavors la cosa no va bé perquè ara estic en una situació que és només parar un segon i adormir-me, i llavors, em direu, per què fas l’improvisat si un cop que l’acabis t’adormiràs al cap d’un segon, doncs us ho haig de dir, de sobte m’estava adormint i he pensat en allò que se’n diu, o que se’n deia, vergonya, em feia com vergonyeta que fes tant temps que no escrivia cap improvisat, i és que és això, que moltes vegades actuem perquè ens fa vergonya, sí no ho neguis, segur que a tu et passa, però si actuem per fer el bé no passa res si tenim vergonya, encara més, té doble mèrit, perquè superem la vergonya i a més a més fem allò que feia temps que no fèiem, i en català hauríem de tenir algun verb més a part de fer perquè si no omples les frases de fer i fer i fer. I no ho sé, com si fes lleig, oi?, veus, un altre fer. Tot és lleig, tot fa lleig, tothom fa coses o les deixa de fer, però sempre estem fent i no pot ser, hauríem de tenir més opcions, no ho sé, ara no m’ho feu dir, però veus, un altre fer, tot el dia amb el fer dels dallonses. Prou, però no em puc dedicar a evitar els fer perquè llavors aniria molt a poc a poc, i ara em penso que ha anat bé perquè sense proposar-m’ho jo diria que he escrit un parell de ratlles sense cap fer, tu, medalla.
De debò que no sé què més podria dir, jo crec que ja he dit moltes bestieses, i a més segur que estan repetides, però tot és intentar-ho, ves, jo ho intento, i tot consisteix a arribar al final de la pàgina, allò que el word et salta de pàgina i dius, mira, ja estic.
