Hola, sóc jo, que he estat fora una temporada. Mig de baixa i tal. No, adormit igual gairebé sempre, però amb altres coses per fer. Però ara des de primera hora que he provat totes les solucions i no me’n surto. I llavors m’he dit, calla, i si tornes a fer un improvisat, i catalans i catalanes, ja sóc aquí. Sé que m’adormiré fent l’improvisat, però no sé qui deia que el fracàs és no provar-ho, o que participar és l’important, o no sé què. Bueno.
Sembla mentida, tantes coses que hauria de poder explicar, després de tant de temps. Perquè no sé si és el primer improvisat de l’any. Ara no m’enrecordo quan va ser l’últim, però jo diria que ha fer, no ho sé, però un mes, almenys, no? O sigui, que ens plantem a l’any passat. Bon any doncs. I a més si no us vaig desitjar bon Nadal, doncs bon Nadal. I bones festes. I tota la pesca.
Ja m’he adormit, perquè no sabia què més dir. Però m’haig d’esforçar, haig d’aconseguir que els dits corrin pel teclat com si fossin gràcils ballarines del dia del concert de cap d’any, que aquest any no el vaig veure perquè vaig trobar coses més interessants a fer, que ara no m’enrecordo què van ser, però en qualsevol cas aquell dia em van resultar més interessants. I llavors
Re, que si paro un instant a rumiar m’adormo, o sigui que no puc parar, no puc rumiar, haig de dir coses, haig d’escriure coses, i al mateix temps haig d’aconseguir que els dits premin la tecla correcta, perquè quan estàs adormit passa això, que els dits s’equivoquen, però avui ja es veu que és un adormiment de cap i no de dits, perquè jo diria que els dits no s’equivoquen, almenys no hi ha paraules subratllades de vermell, el word està content, i si el word està content jo haig d’estar content, perquè això és una relació com si fos entre pare i fill, la meva relació amb el word, de fet hi passo moltes més hores, amb el word, que amb els meus fills, sobretot perquè de fills no en tinc, almenys de biològics, i llavors, doncs, és més fàcil que tingui més relació amb qualsevol cosa que amb els meus fills.
Ahir vaig passar molt de fred al despatx i va ser perquè no em vaig recordar d’encendre el radiador, tinc un radiador d’oli, aquí al meu costat, a dos pams, deu ser dolent per a la salut, ja ho sé, però això és una hipòtesi, que els radiadors siguin dolents per a la salut, mentre que refredar-me si tinc el radiador lluny del cos no és una hipòtesi sinó la realitat, abans tenia el radiador, però d’una altra mena, també molt a prop del cos, però estava en una estança molt àmplia i no hi havia manera, corria l’aire per tot arreu i vaig estar a punt de comprar-me una tenda tipus iglú, per ficar-m’hi amb el radiador, i no sigueu mal pensats, no tinc cap mena de rotllo amb el radiador, és només per mantenir l’escalfor al meu voltant. Aquestes idees de bomber, de tenir un iglú al mig del despatx, va durar fins que va venir a treballar al despatx J, que llavors jo em vaig ficar en una peixera que estava plena de llibres i d’arxius i de teranyines i de no sé què més, però ho vaig netejar ben net un cap de setmana hi vaig fer els orificis adequats perqupe hi entressin els cables que hi havien d’entrar i jo solet vaig acabar la instaŀlació de tot plegat per poder estar-me a partir de dilluns següent dins la peixera amb el meu radiador d’oli, amb el qual som molt amics, no sé si us ho he dit, i tenim més bona relació que amb el word, perquè amb el word m’hi estic bastanta estona, però no tota, i en canvi amb el radiador, que ara no sé de quina marca és i ni tan sols li he posat mai nom, tot i la relació estreta que tenim, el tinc aquí a la vora, fins i tot és molest per aixecar-me de la cadira i anar a la porta, si fos un gos diries, passa cap allà, no t’estiguis tan a prop, però no, no és un gos, és un radiador d’oli, de color, no ho sé quin color és aquest, com es pot definir, és color de gos com fuig, entre gris i no sé què més, no sé com fan aquests colors indefinibles, hauria d’estar prohibit, la veritat, perquè després si els vols recomanar, com ara faig jo, i et pregunten, i de quin color és el teu, doncs no saps què dir, de color de radiador de tota la vida, sempre han sigut del mateix color, si fa no fa, els radiadors, no.
I ja he d’acabar.
