dilluns, 27 de març del 2017

Improvisat 343

Àpala, tornem-hi, sóc jo i estic adormit. O m’he adormit, més exactament, perquè suposo que si estigués adormit no podria escriure ni fer res suposadament voluntari. Anava a escriure racional, però he parat a temps, perquè ja sé que aquests escrits no sóc racionals. La veritat és que no sé si una persona adormida pot fer coses, vull dir, no sé fins a quin punt adormit vol dir que dorm. Però ara no ho miraré al diccionari, esclar, perquè llavors ja no seria un improvisat, seria una altra cosa.

Suposo que en aquests improvisats ja he dit i redit mil vegades les mateixes coses, perquè per a tant no dona el meu caparró. I fixeu-vos que he escrit dona i no dóna, perquè ja m’hi estic acostumant, i és que al final t’acostumes a tot. Ara, reconec que el dona i el soc són els més difícils, perquè ja tens els dits acostumats a anar a la banda dreta del teclat i buscar l’accent abans de posar la vocal.

No m’està sortint aquest improvisat, i és perquè estic molt adormit, o endormiscat, o superat per la son o com s’hagi de dir, el cas és que no me’n surto, vull dir, no sé què dir, m’aturo massa i em surt una cosa massa trellada, quan escric massa trellat vull dir que soc massa jo, o sigui, que rumio massa, i això és incompatible amb els improvisats. Els improvisats, tal com ho van establir els nostres fundadors, han de ser textos més aviat caòtics, si tenen massa trellat vol dir que no s’han improvisat, que rumies massa, i això és el que m’està passant, sí, escric ràpid, això és veritat, però tot és massa... ara no sé com s’ha de dir, que escric massa com si fos per publicar-ho, i no, amics, no pensava publicar-ho, és per als improvisats, que sí, és veritat, es publiquen, però es publiquen d’aquella manera, això és com les postveritats, que dius una trola però amagada de veritat, o més ben dit, has dit una trola i després fas veure que el que volies dir era el contrari, o ho maquilles perquè quedi com si no ho haguessis dit, ara no sé si la postveritat és exactament això, perquè se n’han escrit llibres i no n’he llegit cap, ni els penso llegir, ja tinc prou teories al cap per afegir-ne de noves, de noves, suposant que siguin noves, que això s’hauria de veure, hi tantes coses que s’haurien de veure, t’ho diuen sovint, sobretot la gent que viatja, això s’ha de veure, allò s’ha de veure, i a mi cada vegada em fa més mandra viatjar, de debò, i més si és per veure coses, si fos per veure persones encara, i de vegades ho faig, un pim-pam i ja hi ets, i sempre se’m fa curt, però és per veure gent, no per veure coses, i el que em supera és lo dels avions, no per l’avió, anar amb l’avió m’encanta, però tot el trasbals que suposa poder pujar a l’avió, i ara els trens els fan iguals, abans arribaves a l’estació, compraves el bitllet i pujaves al tren quan en passava un, i ja estava, ara no, ara has de fer un munt de coses, i l’altre dia que volia pagar amb targeta en una màquina de bitllets, doncs no me la volia, i llavors què fas, estàs perdut, perquè demanava l’import exacte o targeta, i la targeta no, que anés al banc a veure què passava, i no passava res, perquè després vaig pagar un te i una cervesa, que la cervesa no era per a mi eh?, i al final vaig anar a buscar canvis i vaig perdre dos trens però vaig poder superar l’obstacle, però a mi una cosa d’aquestes em deixa esgotat com a mínim per a la resta del dia, i llavors si vas a veure una persona què fas, mira, li dius, estic esgotat, no puc fer visita, deixem-ho córrer, perquè a més jo soc una d’aquelles persones que sí que té mòbil i en aquest cas hauria anat bé, però jo el meu no el portava al damunt, i a més resulta que no tenia el número de l’altra persona, i després vam aclarir que era impossible que el tingués perquè l’havia canviat o no sé què havia fet, però sigui com sigui jo no portava el mòbil perquè allò no era cap trajecte d’aventura, se suposava que no havia de passar res, i llavors ja no el porto, o no, sí que el portava!, ara me’n recordo, i vaig trucar i no contestava, però és que això de trucar quan estic nerviós perquè alguna cosa no està funcionant com hauria de funcionar, en aquest cas la màquina dels bitllets, i els trens que estava perdent, i encara sort que en passen sovint, em poso molt nerviós, com deia, i llavors quan engego el mòbil, perquè el tinc apagat, no encerto el número de la contrasenya que li haig de posar i en comptes del número del mòbil en teclejo un altre, que deu ser el del banc, vull dir, el de la targeta del banc, que aquesta és una altra, la dificultat que tinc per fer servir la targeta del banc, són coses molt difícils de fer servir, has de tenir al cap un munt de coses per fer-ho bé, perquè llavors et pregunten si vols còpia i jo no sé de quina còpia em parlen, i de vegades no et diuen res i de vegades et diuen que teclegis el número secret i llavors jo teclejo el del mòbil perquè estic nerviós, i llavors la targeta es bloqueja, que és el que sol passar. Total, és un drama.