Sembla que no pugui ser. Faig quatre piulades, copio coses per al bloc, menjo ametlles de l’eroski, passejo, m’engresco de mil maneres, m’assec, miro amb grans ànims el paper que haig de corregir i em clapo. És que no trigo ni un minut. Si no em bellugo, em clapo. Jo diria que això s’hauria d’investigar. Vés que no hi hagi per aquí alguna via per facturar, també. Conillet d’índies de la son. L’èxit seria brutal.
Però no avanço i em vaig posant nerviós perquè la setmana es va escurçant i jo me’n vull anar. A Betlem me’n vull anar etc. Ara bé, us penseu que si em poso nerviós llavors no em clapo? Doncs no, posar-se davant la correcció és com un narcòtic, invencible. Ja he pensat totes les maneres, crec, de resoldre aquest problema, i no hi ha cap manera que funcioni. Especialment aquesta setmana. Té a veure amb les baixes pressions, amb la sonda aquella que ronda no sé quin cometa i l’està investigant? Ha de tenir a veure amb alguna cosa còsmica, perquè la son és còsmica.
Estic fent un improvisat però l’esperança que serveixi per a alguna cosa és mínima, és zero, vaja. Per què fas l’improvisat, doncs, Peric? Perquè després no em pugui dir a mi mateix, avui no has provat l’improvisat, que de vegades t’ha anat bé. Sí, de vegades m’ha anat bé perquè ha posat en marxa la màquina i llavors la màquina s’ha posat a un ralentí prou potent per mantenir el motor engegat. Però no, aquesta setmana no hi ha manera.
I si fos algú que intenta impedir que me’n vagi de vacances? A veure, qui pot ser. Pot ser una lògia maçònica? No ho crec, no en conec cap ni els he fet cap mal ni puc entendre què podria molestar-los si me’n vaig de vacances. Pot ser el contuberni judeomaçonicobolxevic? Per la part maçònica ja ho hem descartat, dels jueus sóc bastant amic —no de l’estat d’Israel, de les barbaritats que fan als palestins, això no, però dels jueus i dels hebreus sí, hi tinc amics i de vegades parlem. Llavors queden els bolxevics. No ho sé, en queden? És que no se m’acut que poden tenir en contra meva, la veritat. Que tots aquests conspiressin en contra de Franco i d’Espanya i de tota la pesca és normals i no calia ni demostrar-ho, perquè tothom hi conspirava... bé, això és fals, la majoria de la gent no conspirava, qui dia passava any empenyia i tothom si fa no fa anava fent. Eren pocs els que conspiressin. Per això aquell home es va morir al llit i no... bé, deixem-ho, jo tampoc conspirava, era molt jovenet, però no conspirava i ho reconec, potser encara no m’havia arribat el moment de conspirar però en aquells anys encara que hagués arribat a l’edat de conspirar, tal com era jo em penso que no hauria conspirat gaire. Ja està, ja m’he confessat, les coses com siguin. Tot i que no se sap mai, perquè segons qui coneixes quan arribes a la universitat pot ser que canviïs una mica. Franquista no ho era, des de Puig Antich segur que no ho era, però no gaire més, només esperava que es morís aquell senyor i a veure què passaria després. Més o menys anava així. Ara no diré que tothom era com jo, però els que conspiraven eren pocs, mentre aquell senyor era viu. Pocs, molt pocs. No els trec mèrit, però. Treure’s del damunt el munt de capes de desinformació que t’havia arribat durant anys i ser capaç de sintonitzar amb alguna cosa que no fos l’omnipresent franquisme, no era tan fàcil.
Tot això que he escrit s’hauria de matisar molt, però si em poso a matisar encara m’adormiria abans d’acabar, cosa que no és improbable perquè ja m’ha passat unes quantes vegades i últimament moltes. En aquest improvisat encara no m’ha passat, cosa que em dóna una petita esperança de poder fer alguna cosa quan acabi. Però lasciare, lasciare ogni speranza, vull dir l’speranza de mantenir-me despert dos minuts després de penjar això al blog. Tantes coses he provat avui i no han servit de res. La solució hauria d’anar per la via de poder corregir mentre fas altres coses que et distreguin, però això és un oxímoron, perquè la correcció requereix posar-hi els quatre ulls i els vuit sentits. Dic vuit sentit per dir-ne algun més, que ara cada cop se sent més la cosa que tenim més sentits i tal.
Bueno, ho deixo, a veure què.
