Hola, sóc jo, que passava per aquí i m’he dit, vés a fer-hi una visita, a veure si et serveix de res. I no servirà de gaire, ho sé, ho sé, perquè hi ha dies que ho saps i avui és un d’aquests dies. Estic predestinat. Predestinat al llit. I això és com l’altra vida, que hi estiguis predestinat o no de vegades costa d’arribar-hi. És el meu cas. Doncs això, sé que fins a quarts d’onze o les onze no hi arribaré. Amb l’afegit de la incertesa que potser abans passa alguna cosa, d’aquelles que passen a última hora, que endarrereix el moment de ficar-s’hi. Ara anava a escriure, ficar-se al sobre, però això deu ser castellufo, com això mateix de castellufo, que és catalufo traslladat a l’altra llengua dels veïns. Doncs el sobre és igual. Et ve al cap el sobre, la piltra i segurament més coses que ara no se m’acudeixen, però que normalment se m’acudeixen abans de pensar en una solució nostrada. Tot per culpa de la diglossufa, o la diglossòfia, mira, ara se m’ha acudit una cosa que si me’n recordo la faré servir més, perquè pot ser una bona solució per a la cosa: diglossòfia suggereix coses. Potser el que hem de fer és això, rumiar una mica més o, més ben dit, improvisar una mica més sense deixar-nos portar per la improvisació que ens surt com a efecte de la diglossòfia, que en realitat no és improvisació sinó que és tirar de veta del castellà que tots portem a dins. I quan dic el castellà que tots portem a dins no em refereixo a un senyor castellà, sinó a la llengua.
Bueno. No sé què deia. O no sé el que em deia, que més o menys és el mateix. Almenys aquí als improvisadots és si fa no fa el mateix. És una llàstima que hagi d’improvisar perquè si no podria improvisar més a poc a poc i anar pensant terminologia d’argot, que fins ara no he dit la paraula i anava fent giragonses, vull dir la paraula argot, perquè no se m’acudia, i ara tot d’una se m’ha acudit.
Doncs això, els improvisadots i la diglossòfia. Que bé, m’agrada la diglossòfia, el mal és que si inventes un terme enrotllat per a un concepte tan poc conegut com és la diglòssia no tens res a pelar, perquè la gent no va per la diva parlant de la diglòssia. Més ben dit, sí que parlem molt de la diglòssia, però no fem servir aquest paraulot, que el noranta per cent de la gent, i sóc optimista, no sap què vol dir. I no us penseu, no fa gaires anys jo també sabia què volia dir, fins que em vaig ficar en aquest món i vaig haver d’aprendre tot de paraules que responien a conceptes coneguts però que fins ara no tenien paraula, o en tenien moltes, posem per cas, la diglossòfia seria allò que et passa quan ja neixes amb el castellà instaŀlat de fàbrica, encara que a casa teva es parli en català sempre, perquè fora de casa és molt difícil trobar un ambient com el de casa. I fins i tot dins de casa tens molta influència espanyola, i està bé, perquè puges amb dues llengües, però això del bilingüisme perfecte és una enganyifa, sempre n’hi ha un que passa per damunt de l’altre, i en el noranta per cent dels casos, i sóc optimista però en aquest cas al revés, el deu per cent segurament és exagerat, deia que en el noranta per cent dels casos el que domina és l’espanyol. I llavors, si vols que el que domini sigui el català, que és la teva llengua materna, i paterna, i a més a això et dediques professionalment, doncs has de fer molts esforços, perquè la llavor de la llengua dominant ja està sembrada i et domina fins al moll de l’os. I encara podem dir que hi ha una part de la llengua que si no tornes a la infantesa no la recuperaràs, i és per això que algun cop he llegit en català obretes que havia llegit de petit en espanyol, llavors perquè en català no existien, i en molts casos continuen sense existir, i va ser amb aquells materials que vas formar la teva llengua, el teu bagul de llengua, el que obres cada dia per veure què et poses en cada moment, perquè això de la llengua és com vestir-te, però com un vestir-te que no fas un cop al dia, o dos, o tres o quatre —posem que som a l’estiu i t’has de canviar unes quantes vegades, perquè sues i tal—, no, és un bagul que l’has d’obrir molts cops, cada cop que obres la boca, i això és moltes vegades, sobretot si ets un bocamoll, que no és el meu cas, però sí que sóc un papermoll, o un grafomoll, i llavors això és el que passa, que escrius amb moltes coses que són de l’altre bagul.
I ja està, que he fet massa filosofia. Però he anat de pressa, perquè no ha passat el temps, encara em quedaven dos minuts.
