Improvisat 328

Hola, sóc jo. No, que no me’n surto. Ja fa dies, de fet, però estava tan adormit que ni hi pensava, que hi éreu vosaltres. Si és que hi ha algú. Però haig de suposar que hi ha algú, perquè si no parlaria per mi mateix i ja està. Però no, perquè llavors m’adormiria. Alguns pensem parlant, és la nostra manera de pensar, posar-nos a escriure. O sigui, no penses el que diràs o el que escriuràs, improvises, però el fet d’expressar-ho et fa rumiar. No sé si va així. En el meu cas va així. De manera que si mai trobeu per aquí un gran pensament, una gran idea, una cosa fora de sèrie, primer penseu si ho heu llegit bé, perquè podria ser que us hàgiu equivocat al llegir i hàgiu convertit en gran idea una bajanada. Però segon penseu que jo no he estat rumiant allò un munt de temps fins que per fi he decidit compartir-ho, baixar de la muntanya i fer-ho saber als mortals que esteu per aquí vagarejant, pobra gent, sinó que jo també estava vagarejant i de sobte m’he posat a vagarejar en veu alta. O sigui, no hi ha cap Olimp ni cap Sinaí, per aquí, tot és pla. En fi, som a Barcelona, no és que sigui pla, exactament, fa pujada o baixada pertot arreu, però el fet és que jo escric davant la màquina sense fer cap mena de de de, ara no em surt, aquella paraula, la dels filòsofs grecs que es dedicaven a filosofar passejant, parlant en veu alta, però m’imagino que ells s’ho devien haver rumiat una mica abans de trobar els deixebles, jo no, jo no he rumiat gens, i ara estic donant voltes a veure si em ve al cap aquella paraula que hauria quedat tan bé, perquè tothom hauria pensat, ostres, aquest tio en sap un niu, sap la paraula aquesta, i a lo millor si l’hagués recordat hauria sigut pel primer capítol del Merlí, que se’n va parlar, i que és l’únic que vaig veure, i ja en vaig tenir prou, i no el vaig veure per interès, diguem-ne, televisiu, o com es digui, sinó per interès lingüístic, perquè ja estava cansat de sentir tantes crítiques a la llengua d’aquest programa, que era una vergonya, etc., la cantarella típica, i el vaig veure per això al TV3 a la carta, el vaig buscar i ja va estar, i continuo enrotllant-me a veure si em ve al cap la paraula però no em ve, i mira que era impactant. No és que no la conegués, perquè la coneixia precisament de les meves classes de filosofia al batxillerat, perquè jo també vaig fer batxillerat, i no sols estudis de batxillerat com diuen els polítics quan no van acabar ni el batxillerat, sinó que jo el vaig acabar i tot, amb tan mala sort que vaig ser de la primera promoció que vam fer selectivitat, quin cangueli, i va ser en temps d’en Franco, que la gent potser es pensa que la sele és una cosa de la democràcia i tot això i no, és del Franco, i amb això no vull dir que s’hagi de suprimir per antidemocràtica, perquè no m’ho he pensat, no en tinc ni idea, suposo que fins i tot això es pot convalidar democràticament, però ho dic només perquè vegeu que de coses d’en Franco en queden un munt, i als llocs més insospitats. I ara em ve al cap hermenèutica però no és això el que buscava, ho tinc a la punta de la llengua, no em ve, quin desastre, l’hermenèutica és una altra cosa i m’ha vingut ara al magí perquè justament la vaig fer servir ahir i a més a Twitter, o sigui que segur que vaig quedar de conya, perquè són paraules que a Twitter deuen impressionar bastant si s’utilitzen bé, perquè si s’utilitzen malament, fora de context o sense domini del significat quedes fatal, quedes com la monyos, perquè tothom veu que ets un pretensiós ignorant, i suposo que hi ha poques coses pitjors que els pretensiosos ignorants o les ignorants pretensioses, és una cosa horrorosa, no sé si us hi heu trobat, en la situació, però et voldries fondre, has volgut ser original o has volgut dictar sentència o has volgut fer una cosa d’aquestes i resulta que t’equivoques, que hi ha algú que en sap més que tu i et posa al teu lloc, és horrorós, però va bé, perquè n’aprens i suposo que a còpia de trobar-t’hi unes quantes vegades saps que has de ser més prudent i ho deixes de fer, o almenys no ho fas tantes vegades. I de debò que no sé, ni idea, de què parlava ni com he arribat fins aquí, i això en principi és bo, segons les teories dels estudis sobre els improvisats, que se n’han fet unes quantes tesis, i sí, aquí és tesis amb s final, no m’enxampareu, i em direu per què, i us diré, perquè és plural, vet aquí quina novetat, però més d’una vegada m’he trobat una tesi, o més d’una, vull dir, o unes anàlisis, o coses d’aquestes, escrites sense s final, tot i ser més d’una, perquè a la gent quan li han dit que crisi, tesi i anàlisi van sense s ja li fa por posar-hi s, sigui singular, plural o perifràstic. I em penso que ja ho deixo perquè això ha anat bé, haig de tornar aquí més sovint.