Suposo que el més assenyat si t’adorms fins i tot jugant seria anar a dormir, però per a mi no, de manera que ho intento ni que sigui una estona més. I si passa l’estona i no aconsegueixo res? Doncs ja hi pensaré, però de moment ... de moment m’acabo d’adormir.
Bé, calen unes condicions mínimes per fer un improvisat, i crec que avui, ara, no les compleixo. Llavors?, què hi fas aquí, trinxeraire? Per què ens fas perdre el temps? Doncs no, mira perdona, jo no faig perdre el temps a ningú, si algú és aquí ara és perquè vol i li dóna la gana. Si no, potser decidiria aprofitar el temps.
És que em fa gràcia. Dius a Tuïter no sé què que no t’agrada de la llengua i de seguida hi ha algú que et ve amb el missatge de “per què ens imposes la teva manera de pensar”, “per què ens obligues a no sé què”. I un cop més haig de posar-me a fer aclariments, que si jo no sóc prescriptor de res, que si algú ve a la muntanyeta d’aqyñi... no sé què deia de la muntanyeta.
El que deu ser difícil és escriure en estil improvisat però com ho fan els escriptors de debò. Ara llegeixo una de les poques noveŀles que va deixar Flannery O’Connor i és ben bé com si improvisés. Però hi deu haver un munt d’hores, al darrere. Jo us asseguro que no, que això és tal com raja, per això
Per això no sé què.
Una altra dormideta.
I una altra, abans que em vingui al cap cap bestiesa per deixar escrita.
Quin horror. Sembla una peŀlícula. dE POR, POTSER. Vaja, se m’ha escap, no volia cridar. No sé què li passa a aquest teclat que aquesta tecla de bloquejar majúscules és molt sensible. No ho sé, jo diria que està mal posada. No, això no pot ser, perquè si no toquès aquesta en tocaria una altra i potser els resultats serien pitjors. No ho sé, imagina’t que hi hagués una tecla d’escriure al revés, i que escrivís i que sortissin les paraules al revés, com allò a que jugàvem quan érem petits, no?, de parlar al revés. Doncs bé, en un improvisat no passa res, però si fos una cosa de la feina seria pitjor, sens dubte, que la tecla de fixar les majúscules. Perquè amb aquesta saps immediatament el resultat de la teva maldestreria, ara no sé com es diu, això m’ho subratlla, i sé que hi ha una altra paraula, però ara si em paro seria mortal. Mortal de son, morir de son, ara entenc la cosa aquella de les peŀlícules, el turmen aquell de castigar algú sense poder dormir, ha de ser horrorós. Avui això va de peŀlis, ja es veu.
Ja està, no puc més.
