Aquesta nit m’he desvetllat amb una idea boníssima i he perdut el son i com sempre passa en aquests casos les idees boníssimes de la nit són no res si intentes escriure-les, vull dir que queden en una bestiesa ingènua. I aquesta és l’única idea que tenia ara per començar aquest improvisat i ara ja no sé què més diré, perquè de vegades dius, va farem això, o farem allò, i en realitat només tens una idea, una idea més aviat pobra, però potser t’hi llences, perquè no tens alternativa, perquè t’adorms i ja ho has provat tot, i bé, et quedes encallat a la primera, que és el que m’està passant a mi ara mateix, que no sé com continuar i encara gràcies de tot el que he escrit.
Guanyo temps saltant de paràgraf com un bambi gràcil i saltaire, no sembla que es pugui dir saltaire, ara el word m’ho ha subratllat, però atenció perquè ara has d’anar molt amb compte amb els correctors perquè perquè perquè, no, anava a dir que havia canviat l’ortografia, tot allò dels diacrítics i tal, però justament allò era una cosa que havies de tenir en compte abans i ara ja... calla, sí, perquè si tots els diacrítics que abans escrivies ara no els escrius, doncs no passa res, perquè sense accent també... però calla, perquè ara si els escrius serà falta, o sigui, que el corrector t’enganyarà, perquè tu potser escriuràs una paraula que ara ja no duu accent amb accent i el word no te l’assenyalarà i tu estaràs tan tranquil pensant-te que tal i en realitat... però calla, perquè han dit que hi ha un temps de transitorietat, així que podem estar tranquils durant aquest temps, i no hi ha cosa que em posi més nerviós que els temps de transitorietat o que les transitorietats mateixes, per mi o sí o no, i deixa’t estar de punyetes, per això deia jo que si treien els diacrítics que els treguessin tots, tu, i així... i jo que tinc tendència a escriure treguessin i tot això, vull dir escric aquesta primera e, de primeres, en tota la conjugació del verb treure, que sí, que ja sé que també és traure, però si deixen que sigui treure per què no deixen que posem la e tota l’estona, doncs no, pots escriure treure, i fins i tot trec, esclar, i altres, però després no pots escriure treiem i treurem ni companyia, no, te les subratlla el word totes, o sigui que són falta, has de recordar que aquest verb la e canvia a a després dels primeríssims compassos, i és això el que deia, per què ens passa això, per què som tan desgraciats que hem d’estar tota l’estona pensant no en com es pronuncien les coses sinó en com diu la regla que s’han d’escriure, doncs amb els diacrítics igual, tu, si saps que els monosíŀlabs no s’accentuen per què els havíem d’accentuar fins ara, doncs, pels ditxosos diacrítics, i aquesta de ditxosos l’he escrita a propòsit, o expressament, i ara penso en aquest aŀlot del qual hem parlat aquests dies que parla un català exquisit però amb algunes paraules castellanes que ell ha mamat segur que des de petit, però la fonètica, la sintaxi, la construcció, els raonaments, tot és espectacular, i els mateixos, però exactament els mateixos que normalment ataquen la tele catalana ara han lloat aquest noiet que fa de pastor, i no diuen res dels seus castellanismes, els semblen normals, suposo, encara més, el fan més autèntic, i llavors penses que el que molesta de la TV3 no són els castellanismes sinó que parlin en català central, normalment, i jo no sóc qui ha de defensar la Tv3, entre altres motius perquè no la miro, però la veritat és que se m’ha fet curiós que passés això d’aquest pastoret i hagin sigut tot aplaudiments, els meus aplaudiments també, esclar, perquè m’he quedat de pasta de moniato i fins i tot he pensat que era massa bonic per ser real, que potser era un actor i una sèrie de ficció, però no, no, es veu que és de veritat, i ja no sé què deia però estic esgotat de manera que ho deixo córrer.
