divendres, 21 de novembre del 2014

Improvisat (186)

És un improvisat que em sembla que no me’n sortiré

Per què no me’n sortiré, es preguntaran vostès. Doncs no me’n sortiré perquè estic molt adormit, i normalment quan estic moooolts adormit, com és el cas d’ara, i m’he fixat, esclar, que repetint una lletra com ara la que acabo de repetir, que és un clàssic, la o de molt, doncs vas més ràpid, i això és una obvietat i és que sense obvietat no podríem funcionar, i veus, funcionar, una altra paraula d’aquelles que dèiem que té dos sentits, i quan dic dos sentits no vull dir les accepcions del diccionari, que difícil pronunciar accepcions sense que sembli que diguis excepcions, i això no é si és per defecte meu o perquè efectivament es pronuncien igual, un dia ho he de preguntar, o demanar, demanar, de manar, no em surt res per demanar, quan dic no em surt res per demanar vull dir allò de les consultes ara no recordo on, a les peŀlícules devia ser, que algú arribava a la recepció d’un hotel o a un centre sanitari o allà on sigui, demanava per algú altre i qui l’atenia deia això, no em surt res per Smith, amigo, ara és moda als Estats Units això de l’amigo, ho diuen molt, però vés a saber potser és algú que ha anat de viatge per allà i llavors torna i diu doncs els americans són així i les americanes també, mira, les americanes, una paraula que usem aquí i què també té doble sentit, en aquest cas de diccionari, i no sé què deia ara, de les americanes, ni idea, només sé que deia que té doble sentit, ah sí, que es veu que a les Espanyes no diuen americana de les americanes sinó chaqueta, i és clar, per a nosaltres una cosa és l’americana i una altra cosa és la jaqueta, però ara no sé quina diferència hi ha entre una i l’altra, però segur que els experts, ostres, ahir em vaig trobar F al carrer, re, un parell de minuts al bus, i feia mil anys que no ens vèiem i llavors després vaig tafanejar la seva web o el seu web i se’m va acudir escriure-li per quedar un dia i tal i li vaig dir al mateix correu que m’agradava una de les coses que havia vist, i explico totes aquestes coses tan tan tan no íntimes, però sí, diguem-ne reconeixibles i ara em subratlla reconeixibles i ja ho sé ja ho sé, ha de ser recognoscibles, però tu et creu que algú es pararà a dir alguna vegada recognoscibles quan en realitat, usually, vol dir reconeixibles, o sigui, que és fàcil de reconèixer o que simplement és pot reconèixer, per què als acadèmics els costa tant reconèixer hehe que hi ha coses que no es poden aturar, que la llengua és viva i tota aquesta sèrie de ximpleses que repetim i repetim i no ens cansem de repetir i ja s’ha convertit en un rotllo i en un tòpic i hauríem de tirar per la via del mig i passar de tot això i anar per feina, que és el que ha de fer el Govern de la Generalitat, tirar pel dret, això, sí esgotant fins al límit cada cartutx, i en això sóc més partidari ara de Mas que de Junqueras, quan abans era al revés, però en això s’ha de ser més p. que les gallines, i dic més p. perquè em penso que una de les regles

dels improvisats —i ara he recordat la de sempre, la dec tenir clavada al cervell, com si les regles fossin una secta, que es veu que eren com una secta allò dels pederastes de Granada, i no podré continuar em sembla perquè quan em vénen al cap coses d’aquestes m’entra la depre i les llàgrimes i llavors així és més difícil improvisar i a més et poses seriós i no pots continuar