Adormit de nou, enganxat al teclat un dissabte. I què fas enganxat al teclat un dissabte. Doncs adormir-me, però intentava treballar. I has dormit bé aquesta nit? Ho confesso, sí, solc dormir com els angelets, no, com els nados, els nadons que dormen bé, perquè n’hi ha que deunidó. I ara no sé què haig de dir dels nadons, sé que parlava de la manera de dormir dels nadons, i, clar això enllaçava amb la meva manera de dormir, que és com la dels nadoncs, i ara aquí m’encallo, però no, perquè hi ha el somni, que una cosa és la son i una altra el somni, què has somiat, un somni, ho pesqueu, i encara podríem dir; que has somiat? I podríem respondre, sí que he somiat, el que passa és que ara no me’n recordo del que he somiat. I així ens podríem entretenir fins al dia del judici final, però em penso que no em convé parlar de somnis
De manera que canviem de paràgraf perquè canviem de tema, però us penseu que canviem de tema perquè tinc alguna cosa al cap i per això he dit canviem de tema?, doncs, no, no tinc res al cap, una altra vegada allò del cap cap cap, que aquí ho podríem concretar en no tinc cap idea al cap, haha, i és veritat que si tens a la punta dels dits un cap i has d’improvisar com continuar, segur que trobaràs un altre cap, hehe, en els dos sentits, per continuar, i ara no sé si serà fàcil de pescar els dos sentits, perquè esclar això de cap porta molta cua, i no diguem si això passa pels correctct..., no volia dir els traductors electrícs, no ara no volia dir això, autòmàtics, això, els traductors automàtics, doncs li dius aquell cap, que podia ser ua cosa complicada que ara no recordo, a sí, el que en castellà en diuen cabo, però no el cabo de l’exèrcit, sinó un altre cabo, que tampoc no és el geogràfic, sinó el cabo d’una corda, el que passa és que ara, amb tant cabo i tan cap ja no recordo quin era l’altre significat de cap de la qual estàvem parlant, només recordo que sovint no és gens fàcil, ni per a un catalanoparlant, saber de quin cap es parla quan els dos, els dos!, tenen cabuda, hehe, en aquella frase, cabuda, cabuda, re, no em ve res per cabuda, però sí per ve, que aquí tinc un problema, i és que de vegades, posem-hi moltes vegades, quuan em trobo un ves no recordo mai, bé, mai mai, no, perquè jo sempre dic que no es pot dir mai, ni sempre, i sempre l’acabo de dir!, sempre dic, he dit, i ara m’estic embullant, però sí que recordo que no es pot dir ni sempre ni mai ni tothom ni ningú, perquè sempre s’ha de deixar un forat per a les excepcions, i és que si no tinguéssim en compte les excepcions el món seria molt avorrit, tot serien regles exactes, i ara que parlo de regles recordo les rfegles d’auqests
improvisats, una de les quals és aquesta, que em fa l’efecte que no segueixo mai últimament però és perquè si has de tenir al cap que has de saltar de paràgraf, com que dues coses no es poden tenir al cap quan improvises, sinó que només n’has de tenir una, el teclat, i avui ni tan sols miro, mira miro em recordo Miró, aquell pintor que jo no acabo d’entendre, dels moderns, ho reconec, entenc coses de Picasso, però poca cosa més, Pollock, Mondrian, etc, ara no em puc parar a pensar, no em diuen gaire res, el meu pintor favorit de tota la història és el Greco però això suposo que ja ho he explicat aquí, però penso que el Greco és més gran que tothom perquè el Greco sap pintar l’ànima mentre que els de la seva època eren molt realistes, tres d’alguns holandessos que em penso que eren posteriors, però que no acaben de ser, i els moderns més que realistes o abstractes, el que volen és provocar una reacció en l’espectador, i això està bçe, és art, però per mi és més important l’ànima que l’art com a provocació-reacció, i ara no em refereixo a la provocació com a cosa negativa, provocar en sentit pejoratiu, sinó provocar en sentit neutre, doncs això em sembla fantàstic però no em diu tant com l’expressió de l’ànima, que és el que transmet el Greco i, en alguns quadres Picasso, i per mi ja està i direu ets molt radical, no, caldria precisar-ho tot molt però ara estic improvisant i ja he alentit o ralentit prou la velocitat explicant tot això amb una mica de raonabilitat o com es digui, i ara acabo de deixar una cosa a mig camí d’aquesta frase anterior i ara no me’n recordo, i no puc mirar enrere perquè ja m’he entretingut massa amb el tema de l’art, que ara em fa vergonya perquè tinc més o menys al cap les coses que he dit i crec que calkdria esborar-ho perquè no ho puc fer perquè les regles dels esborranys i aquesta és important, sens dubte, la més important juntament amb una altra que no recordo però aquesta sí, només pots tirar enrere per corregir faltes d’ortografia i està prohibit corregir coses conceptuals quan corregeixes al final l’ortografia i avui ni tan sols he tirat enrere i ni tan sols miraré l’ortografia quan pengi això que serà ara mateix a
