dilluns, 22 de setembre del 2014

Improvisat (165)

He dormit malament —suposo que pels dos cafès d’ahir a la tarda, que necessitava estar ben despert— i m’he llevat fantàstic. Aquesta era la idea d’obertura i no en tenia cap més. O si, perquè aquesta idea d’obertura em porta a una altra idea, que és que tot és molt complicat.

Tot és molt complicat, tot és molt complicat. I què més. Estic tan adormit, després d’un matí —fins ara, ben profitós, i sí, ara em ve al cap que els valencians —en general, no sé si tots, perqò pel que he vist o he sentit, deia que els valencians diuen aprofitar en comptes de serveix, o sigui en lloc de dir a veure si això et fa servei diuen a veure si això t’aprofita, o en comptes de dir servir et diuen aprofitar, no ho sé, vaig molt a poc a poc avui, em dono temps per pensar i això no és un improvisat sinó una altra cosa.

Ah, sí, a veure si això m’aprofita :-) per engegar la màquina. No m’agrada l’expressió aprofitar per, és a dir, quan dius he anat a tal lloc i he aprofitat per tal, així, sense pronom, no em faria res que es digués he anat allà i ho he aprofitat per, amb ho, i no acabo d’arrencar, escric coses amb massa sentit i sense embalar-me, que mira que és una paraula ben bonica, embalar-se, i ara que dic bonic penso en maco o en guapo —o maca i guapa, en el meu cas, que sóc hetero—, que no acaben de veure’s prou correctes, i penso en la correcció i no m’agrada que sempre estiguem agafant el diccionari quan els espanyols no agafen el diccionari gairebé mai, només quan juguen al diccionari, hi heu jugat alguna vegada, és divertit quan et toca dius una paraula difícil que agafes del diccionari —la típica paraula que ningú diria que existeix, i els altres han de fer una definició i llavors tots han de votar quina és la definició correcta, la definició correcta també està en un dels papers i llavors qui més vots aconsegueix per a la seva definició és el que guanya i això no funciona perquè estic escrivint coses amb massa sentit, no vull dir que el que escric aquí siguin coses sense sentit i hagin de ser sens sentit

no sé mai quan es poc escapçar sense i dir sens, escapçar, ara que hi caic, no sé si només serveix per a quan treus el cap a algú, o més aviat a alguna cosa, m’agrada això que diuen els diccionaris, algú o alguna cosa, sempre, gairebé, en totes les definicions, això ja ve de Fabra, però avui estic massa amb diccionari i estar amb diccionaris vol dir que no aconsegueixes improvisar en realitat sinó que pretens donar lliçons o alguna cosa similar i això està prohibit en els improvisats perquè vol dir que en realitat no improvises sinó que estàs pensant mentalment en el que diuen els diccionaris, i això d’improvisar diuen les regles que els diccionaris no hi han d’intervenir, que si hi intervenen els diccionaris ja no improvises, i em penso que això ja ho he dit de manera que avui no improviso, no vaig prou de pressa