És veritat, és divendres tarda, no tinc gaire feina. Però tinc feina, és divendres a la tarda i tinc feina i m’agradaria acabar-la i ha sigut posar-s’hi i clapar-me gairebé des del minut 1. No des del minut 1 exactament, però ja m’enteneu.
I què més puc dir per despertar les neurones. Doncs que les neurones són molt importants, diu que estan interconnectades entre elles, totes, i que a cada instant emeten senyals que d’alguna manera o altra afecten les altres neurones. Però això és molt avorrit i a més ho sap tothom i segurament ho he explicat malament perquè jo sóc de ciències, vull dir de lletres profundes. O sigui, no en tinc ni idea.
I a més això d’aquí dalt semblava una mena de classe d’un indocumentat, que absurd. Però és que no sé què dir, no sé com fer funcionar els dits sense parar, perquè això diuen les regles que has de fer, moure els dits sense parar, perquè si no és trampa, i més que trampa, és trampa contra teu, perquè del que es tracta és de despertar-se a base de, però espera que ara que ha sortit trampa he tingut com un llampec que m’ha vingut i després se n’ha anat i ara ha tornat d’aquell actor que es deia Trampas, bueno, es deia Trampas al cine, esclar, i feia peŀlis de l’oest i tal, i després em penso que en va fer una d’aquelles de Aterriza como puedas, no, de les altres de les d’Aeropuerto, que vist l’èxit que va tenir la primera en van fer un munt com del Rocky, que a mi em va agradar la primera i després què vols que et digui.
Us he dir alguna vegada que durant un temps em vaig dedicar al cine?, no al cine jo, o sigui, no és que jo fes cine, haha, quina bestiesa, jo fer cine, volia dir crítica de cine, però calla que un dia sí que vaig fer cine, gairebé vint-i-quatre hores de filmar al costat d’un director que em va deixar estar al seu costat, i ara confesso que quan he escrit 24 ara l’escric en números per això que us explicaré, que els números aquests del vint al trenta això de la i i els guions fa que m’entrebanqui com em passava amb aquella altra que sé perfectament quina era però que també m’havia d’aturar perquè si no no em sortia.
I tornem a saltar de paràgraf perquè si no faig botifarres i això està molt prohibit per les nor... això em penso que ja ho he dit tantes vegades per aquí que les mateixes tecles deuen estar avorrides, i calla, que ara recordo la Tecla Sala, aquella senyora que va fer no sé què, em penso que a l’Hospitalet, el d’aquí, no el d’allà baix que quan hi passes per l’autopista ja saps que ets allà perquè sempre corre un vent d’upa que sovint tomba camions i quan vas amb cotxe segurament no et tomba però els dies que fa vent a la resta del territori imaginat allà, i això del territori és divertit perquè els diputats, ministres i ara he dit ministres i això també és per la famosa diglòssia :-) no, no és la diglòssia és una altra cosa que té a veure amb això però que és diferent i ara no sé per què dimonis he vingut a parar aquí si això és un carrer sense fons perquè no sé per on continuar això de la diglòssia, que em sona que ja n’hem parlar per aquí més d’una vegada
però salto paràgraf aprofitant la falta o manca d’idees, espera’t que l’altre dia vaig descobrir o redescobrir vés a saber que mancar, calla que això del descobrir em porta al tòpic del descobriment d’Amèrica, que cágate lorito, com si els europeus haguéssim descobert Amèrica, quins pebrots, i el cas és que es continua parlant així com si fos lo més normal. Això, el que dèiem del lorito.
I què més, poc més perquè ja hi ha hagut el canvi de pàgina i no sé pas per on anàvem ni què puc dir a continuació, era alguna cosa del lorito i sobre el lorito només se m’acudeixen dues coses —dic acudeixen però també es pot dir acuden, que això ho vaig aprendre fa poc, quan dic fa poc vol dir que no va ser quan era jovenet sinó més grandet, acuden, acudeixen, i tot això, em penso que hi ha més formes del verb que, i ara em ve al cap allò de les formes i del sentit que sempre donem a determinades paraules, i ara està parlant la Camacho que la veig de cua d’ull per la pantalla i tot plegat va una mica junt, no sé si m’enteneu, i va deixem-ho que ja estem com sempre i això deu ser masclista com a mínim i jo sempre em vanto de no ser masclista, i de fet vaig defensar públicament aquesta sra. un dia que la van insultar greument, però calla, no continuïs per aquí que és terreny perillós, de manera que ho deixo, tu
