dilluns, 23 de setembre del 2013

Improvisat (11)

Vinc de la farmàcia, fa una estona, i després de mirar el correu per si de cas hi hagués entrat alguna urgència o J volia res, m’he posat a treballar fins que, as usually, m’ha caigut el cap per terra. I llavors he pensat que us podria explicar l’aventura.

M’han donat al CAP aquest matí, de franc, uns sobres, setze —setze!, sixteen!, sedici!, seize!, i ara no me’n vénen més... dieciséis!, sí, us prometo que l’oblit no ha estat intencionat, vaig improvisant i m’ha sortit així— d’un producte que haig de prendre cada quinze/vint minuts demà passat al matí. A la tarda m’han de revisar els baixos a veure si estic embarassat d’alguna cosa, i es veu que per examinar-ho abans has de prendre tot aquest munt de sobres barrejats amb aigua.

Bé, cap problema. O sí, tinc un problema: la capsa on hi ha els sobres diu que tenen gust de taronja. Concretament, “sabor a naranja”, diu, que ve a ser si fa no fa el mateix. Això era broma. Doncs jo tinc un problema amb el gust de taronja: em fa descanviar la pesseta.

Total, que després de dinar torno al CAP i els explico el meu problema, només per demanar-los per favor si en tenen amb gust d’una altra cosa o bé amb gust de res, “sabor a nada”, per entendre’ns. I no, no en tenen i els sap greu: totes les capses són iguals. Llavors vaig a la farmàcia i els demano si en tenen d’altres gustos, encara que siguin d’una altra marca, que estic disposat a repagar-ho.

En tenen de quatre marques diferents. Hem anat mirant prospectes amb J, el meu punt de referència farmacèutic en qui crec de vegades més que en els i les metges —no, no estic disposat a dir metgesses, per mi elles són les metges—, i tots igual: “sabor a naranja”, “sabor anaranjado”. Ja sabeu que els prospectes farmacèutics són molt bilingües. Tots quatre, apa, tots quatre són com el naranjito.

O sigui, demà passat un bon xute de biodramina i vinga, setze copetes per matar la set. Quin sidral. Quin sidral, tu, mai més ben dit.

Set minuts, no baixo dels set minuts.