Ja hi tornem a ser. Maleïdes pastilles. O beneïdes (beneites?), perquè de nit continuo dormint, igual que tot lo dia, com una criatura, i això també està bé.
On érem? No sé com ens vam quedar ahir perquè no ho he volgut mirar expressament i així és més divertit, que es tracta d'improvisar.
Però sí que sé que estàvem explicant allò d’estimbar el cotxe. Que bèsties, quina bretolada. (Ho reconec, en aquella època jo no sabia prou català com per dir “bretolada”, això ho he après després [après després, que bonic... potser ja ho havia comentat?, i dedico els claudàtors, una altra paraula que no coneixia llavors, a L]).
Era jo, amb un altre, però era jo —no me n’amago—, em poso al davant perquè no sé qui va tenir la idea i potser vaig ser jo.
(Ara veig que allà dalt se m’ha escapat un “com per” [“no sabia prou català com per dir...”], que diu que és iŀlegal, que s’ha d’escriure només “per”. Doncs bé, jo crec que aquí és necessari.)
Això no ho sap gairebé ningú —vull dir aquesta aventura.
Entre els mitjos dubtes i/o les males consciències, més el cansament, més aquell obstacle, no vam fer-ho. No, no vam estimbar el cotxe (“estimbar”, una altra paraula... no, potser aquesta sí que la coneixia, del Cavall Fort, que els teníem a casa des del primer número; i ara que ho penso, “bretolada” també; “claudàtor” seguríssim que no).
De vegades em ve al cap aquella “aventura” i penso que m’hauria pogut canviar la vida, tot el que vaig fer després comparat amb el que m’hauria passat i el que s’hauria esdevingut si allò hagués acabat amb el 1500 a la via. Les conseqüències penals, que al ser uns xavals suposo que comportarien ingrés en un centre de menors i penalització econòmica enorme, i no diguem ja si allò provocava ferits... o morts!; les conseqüències a casa; les conseqüències en els estudis, en les amistats, en tot tot tot el que hauria passat després.
Per això hi penso sovint i m’esgarrifo. Com pot canviar la vida d’un de manera radical per un instant, uns minuts de bogeria. És increïble, és... Per’xò molts cops penso que les coses que pugui fer un menor no s’han de jutjar d’una manera... No ho sé, però tot plegat m’espanta i m’ha espantat sempre.
I no és l’única.
Avui he enllestit ràpid, sis minuts i mig.
