dissabte, 28 de setembre del 2013

Improvisat (12)

Haig d’improvisar alguna cosa abans d’anar a dormir perquè si no em penso que no m’adormiré.

Ha sigut un dia desastrós i alhora trepidant. Tinc masses coses al cap.

Però no era d’això del que volia parlar. De fet, no volia parlar de res, només volia escriure, volia abocar alguna cosa que duc a dins i que no sé com treure’m del damunt. Ni tan sols així, senyores i senyors?

Em cauen els ulls de son però no és veritat.

Que malament ha començat el dia. Com el joc de l’oca: caus a presó, o no sé on, que ara no me’n recordo, i te’n vas a la casella de sortida. Potser és això.

Però, i el desconcert que després es desemboiren els núvols foscos i s’obre una clariana i llavors et fiques dins la trepidació, dius sí a tot i a tothom?

En el fons és per fugir. Tens pànic de tornar no ja a la casella de sortida sinó al carrer, expulsat del joc. I tens pànic, sobretot, de pensar en el que ha passat i en el que pot tornar a passar avui mateix —ara ja no, al llit no—, demà al matí.

I ara estic així, esperant la clatellada de demà al matí. Que potser no arribarà, però llavors esperaré la de mig matí, i si no la del migdia, i si no la de la tarda.

I mentrestant em ficaré en una voràgine de coses que sempre tens per al cap de setmana, més les que he acumulat avui perquè he dit sí a tot el que ha passat per la vora. Per fugir.

(Ostres, això no és Nietzsche? S’hi assembla. No m’agrada Nietzsche. Gens.)

I la voràgine em portarà a acumular tensions per a la pròxima visita al pou del dolor.

Però el fet cert és aquest, diguin el que diguin. AHIR no hi va haver tensió, gens ni mica. Ni dilluns —bé, dilluns potser una mica sí—, ni dimarts, ni dimecres ni dijous. I avui ha passat el que ha passat. I doncs, per què n’hi ha que diuen de seguida, de franc, amb cara d’expertesa, que el problema és acumular tensions?

Ara sí, voregem ja la mitjanit. Me’n vaig a dormir. I que sigui el que Déu vulgui (perquè jo ja no hi puc fer res més).

(Que estrany que m'ha sortit això. Un pèl, com se'n diu, esotèric?, mistèric? N'hi ha que m'entenen.)

Les dotze, prou.