dimarts, 5 de novembre del 2013

Improvisat (31)

El meu pare es bevia els citrovits un darrere l’altre. No sé si se’n fan, d’aquests sobrets de vitamina C i no sé quantes coses més —però sobretot vitamina C.

Hi he pensat fa un moment, mentre remenava la meva dosi de plantago ovata que prenc per consell de R a fi de facilitar el trànsit intestinal, que ja em convé. En prenc a mig matí i a mitja tarda. A la tarda ja me’n recordo sol sense que m’avisi ni J ni ningú, però al matí sempre me n’oblido, tot i que li vaig dir a C que m’ho recordés —m’ho va recordar el primer dia i prou, ai, C— i tot i les pauses que vaig fent per no adormir-me, u, i per estirar-me com els gats... raó anterior a l’u perquè ja ho feia abans d’aquesta temporada d’adormir-me tothora.

Tothora, que bonic. Reconec que de vegades escric paraules rares no perquè parli ni escrigui així de manera natural, ni per demostrar res, sinó perquè em ve de gust rescatar paraules que poca gent treu del calaix en la vida de cada dia. Paraules i expressions diverses. Un dia vaig escriure un conte sobre aquest tema, l’hauré de publicar a l’altre blog. No “a l’altre” conegut, sinó al de contes.

Això de l’u, i després l’u anterior a l’u m’ha recordat J —fa anys que es va morir d’un càncer rapidíssim—, que parlant solia introduir les seves argumentacions d’una manera com ara “jo penso que això és així, u, perquè tal i tal”. I potser després afegia alguna altra cosa, o no. Com que jo m’hi ficava, quan coincidíem, per aquest motiu, va arribar un moment que va començar a dir “u, i potser únic, perquè tal i tal...” Ens ho passàvem, de bé, amb J i I.

Me’n recordo molt, de J, i de l’última visita que li vaig fer a la Vall d’Hebron. Encara li vaig dir —ens teníem una confiança bestial, li podia dir de tot— la típica cosa com “em pensava que estaves més malament i trobo que estàs ben en forma!” Diu, somrient “calla, home, no em facis riure, que no veus que em moro?” I així va anar tota la conversa. Crec que s’ho va passar bé. Qui va plorar vaig ser jo quan vaig sortir de l’habitació.

I no sé què més. Potser que pleguem de fer el dallò.