I ara què escric?
Doncs mira, fa una estona, que també m’ha entrat la son, he estat xerrant amb C dels seus pares, de com els va anar a la família durant la guerra, de la casa on estiuejaven —que jo li he dit, quan m’ho ha explicat, que em sonava que antigament, abans de la desamortització de Mendizábal del 1835, o potser alguna altra desamortització catalana o espanyola, pertanyia a una abadia propera—, de les excursions que feien quan s’estaven allà, dels seus pares i avis i encara de més coses, i tot això m’ho ha explicat en poc més de deu minuts, com una metralladora, i jo li he dit que ho havia d’escriure perquè, si no ho escrivia, quan es morís tot allò es perdria. Realment era interessant, fins i tot he estat a punt d’engegar la gravadora.
La gravadora que vaig comprar fa tres anys i que em va servir, ara que hi caic, per gravar les converses amb J poc abans que es morís, un possible llibre que de moment haurà d’esperar a ser publicat.
Torno a on era, que si no m’embrancaria en un assumpte que ara no toca.
Sovint quan tinc converses amb C ens barallem força, i és per això en part que hi vaig a xerrar i llavors torno a la feina ben despert —i de vegades fins i tot emprenyat, que també és una bona manera de desvetllar-se. Però avui no m’hi he barallat. Això vol dir que he tornat a la meva peixera i m’he adormit de seguida, i és per això que ara he agafat llapis i paper, és a dir he obert una pàgina nova del word i m’he posat a escriure sense saber què escriuria, i mira que avui ho tenia fàcil després de la conversa amb C.
Però us asseguro que quan he encetat el full i he teclejat «I ara què escric?» no tenia ni idea de com continuar. Sovint és així com començo aquests articles, tret d’alguns casos que tinc el tema al cap, sense haver-hi pensat gaire més, i que llavors ja sé sobre què parlaré. M’he dit, en algun moment del dia, o de la vigília, mira, quan facis un improvisat podries escriure sobre això. I llavors, si m’enrecordo després, o l’endemà, d’aquell tema, començo a posar fil a l’agulla.
I ara que miro el rellotge veig que ja hauré d’anar plegant, que s’acaba el matí.
