Tinc tanta son que a les cinc tinc sang. O era al revés? Però ara m’anava més bé la primera. Sense la sang, perquè de sang em sembla que tampoc no en tinc gaire.
Això de la sang i les cinc em penso que tenia a veure amb un acudit d’aquells tan dolents de “com es diu en tal idioma tal cosa?”. Com es diu en xinès “bomber”? Xe, quin fum fa. I així. En el cas del de la sang i la son sona a coreà o per allà, no? Vés a saber, si no en tinc ni idea, de coreà ni de per allà.
Bé, doncs això. I què més. Ahir ho vaig passar una mica malament i vaig perdre molt temps mirant de configurar l’accés des de l’ordinador nou al FTP d’un client. Al final, després d’un parell d’hores ben bones... Que idiota que sóc, que em fa vergonya encara demanar ajuda; o potser no és vergonya, és allò de no molestar, quan la gent està més que disposada a ajudar-te i si no et tenen prou confiança per dir-te que truquis d’aquí una estona i ho farem, que ara mateix no puc; buenu, no és trucar, perquè tot això ho faig per correu-electr... per què no en diem “cel”, o simplement CE?, o mail!, i prou. Termcaaaaat!!
Doncs al final em vaig rendir i vaig veure que no me’n sortiria de cap manera... i tenia totes les claus i els passwords i els noms d’usuari i companyia, eh?, era un tema de configuració, de saber on havia de posar cada cosa i com s’obria tal altra cosa.
Doncs vaig demanar ajut a J, o més que demanar-li ajut li vaig dir a qui podia recórrer, i J em va enviar a J, i J m’ho va resoldre en 5 minuts. Per telèfon, en aquest cas, i jo suant la cansalada —per telèfon m’entren les caloretes, tinc fogots de seguida, fogots d’andropàusic, no sé què em passa; no és sempre, però sí molt sovint, suposo que és quan estic tens, no conec l’altre, etc.
Però en cinc minuts ho vam resoldre, i encara van ser cinc per la meva totxesa, que ell em deia una cosa i jo contínuament li deia “eing?” o “perdona, però sóc totalment llec en tot això, per mi un ordinador és un miracle i prou”, i així. Però cinc minuts. De suors copioses.
Que burro sóc de no haver començat per aquí. Que burro que sóc de no haver demanat ajuda al primer entrebanc. Si em consta que L, J i més en tenen ciència infusa, ja van néixer amb la pantalla sota el braç, o s’hi van posar i ho van entendre tot a la primera.
Burro, you idiot.
Bé, amb aquesta indignació contra mi mateix ja puc tornar a la pant... No a la pantalla ja hi sóc, vull dir al banc de remer. Remer content, eh?, que hi ha molta gent que no té ni banc no ja de remer, ni banc per dormir.
