Tornem-hi que no ha estat res. Avui hauria de fer aproximadament una dotzena o més d’improvisats, perquè a cada moment començo a pesar fiques. Però em sap greu que si algú llegeix això li doni massa feina per seguir el ritme. Per sort, suposo que no em deu poder seguir ningú. La gent treballa i fa ben fet.
Jo també hauria de treballar però no sé com fer-ho si no em xuto un improvisat que contraresti els xuts de pastillamenta que em xuto cada dia. Matí migdia i vespre, no fos cas que pel camí es perdés algun efecte. Dels secundaris, vull dir, que dels altres ja em va bé que no hi hagi forats d’efecte curatiu.
No sé si s’entén gaire, això que acabo d’escriure. Improvisar té aquestes coses, que vas escrivint i no saps ben bé com dir el que vols dir, i llavors ho dius tal com raja, tu, que es tracta d’escriure ràpid i no entretenir-se perquè si t’hi entretens es perden els efectes d’aquest xute paraŀlel.
I què més. Doncs que tot això em produeix efectes estranys, com ara estar tot el dia amb sensació de pressa perquè, és clar (esclar, vull dir; el que passa és que de vegades m’agrada escriure aquestes coses de manera antiga perquè també em sap greu que es perdin aquelles fórmules tan entranyables que vam aprendre quan anàvem a escola), deia, amb sensació de pressa perquè com que no et treus la feina diguem-ne laboral de sobre, i a més a més hi ha les feines de cada dia que també se’t mengen, doncs llavors tu ets el menjat per totes bandes: menjat, rosegat, esmicolat, no sé què.
Quin mal rotllo. Espero que em disculpin els que m’envolten. Perdoni, senyor, perdoni, senyora, és que sóc un drogoaddicte i “es mekhor de pedir que de robar”, ara no sé com ho diuen. I llavors “pido” disculpes. Vaig de bòlit perquè els xutes de cada dia em fan pensar que haig d’anar de bòlid, no em deixen pensar amb el cap fred, vaja, que és com he pensat sempre.
Ara he d’aprendre a pensar d’una altra manera.
A veure si aguanto deu minuts més corregint rotllos —quan dic rotllos vull dir rotllos manuscrits, d’aquells papirs que s’enrotllaven, no és una paraula pejorativa, vull dir, ara que no se m’enfadin els clients si això mai arriba a orelles d’algú.
