El títol de l’improvisat és: tinc fogots. El subtítol: És per això que he vingut a refugiar-me aquí tot i ser conscient que aquests improvisats eren per a una altra cosa, segons les regles. Bé, el subtítol de l’improvisat no era tan llarg quan he començat a escriure l’improvisat però s’hi han anat afegint paraules a mesura que l’escrivia. I a més, ara he caigut que el subtítol, quan he obert l’improvisat no era aquest sinó un altre, però ja no me’n recordo.
Però el títol sí, me’n recordo. Tinc fogots. I per què tens fogots, Peric? Ara, és clar, em vénen al cap —les coses sempre et vénen al cap, si no no et vindrien, de manera que si hi penso ja no diré més “em vénen al cap” sinó “em vénen”. Ara, no és igual, vull dir, no té les mateixes pegues repetir “et vénen al cap” que repetir “et vénen”? Doncs sí, és igual, de manera que no faig propòsits sobre això. I haig de mirar cap amunt, encara que sigui irregular —no del tot, però és una mica irregular mirar cap amunt, només es pot fer si has vist sense mirar una paraula subratllada en vermell. Torno a mirar amunt perquè no sé què deia més amunt de l’amunt, i això encara és més irregular, repetir quasi de manera simultània dos “miro cap amunt”. El concepte “mirar cap amunt”. Mentre hi penso miro cap amunt. I són tres “mirar cap amunt”! I així podria seguir fins a l’infinit. De manera que miro cap amunt i em deixo d’històries.
Però abans de mirar cap amunt salto paràgraf perquè de tant mirar cap amunt irregularment m’he saltat una altra regla, que és la dels paràgrafs lla... Prou, miro cap amunt i què tenim? Tenim que tenim fogots. I per què tenim fogots, Peric? Sí, ara me’n recordo: el subtítol que havia oblidat. Tinc fogots perquè he llegit una cosa al correu electrònic que me n’ha fet venir. I era una cosa meva. Resulta que jo havia enviat un correu a una persona —deixem-ho en persona, no per allò del gènere, sinó per no anar més enllà en la preservació de l’anonimat. L’anonimat, quin gran tema de debat. No. Els fogots. Per què eren? Sí, per un correu electrònic. Per una cosa escrita meva en un correu electrònic d’una altra persona que me l’enviava a mi com a còpia d’un correu que aquesta persona enviava a una altra, pensant-se, la que l’enviava, que a la tercera persona li agradaria o no li molestaria o no sé què no li faria el que jo... això s’està fent massa elaborat i ho noto perquè he enlentit, no enlentit m’ho subratlla, ralentit?, no, tampoc. Ni idea, ara no em ve al... Em ve i prou, que ho hem dit abans i hi hem estat pensant!
I sense mirar cap amunt —perquè avui ja ho he fet més d’una vegada i de dues, em penso, i si ho fas més de dues quedes eliminat, si no m’enrecordo malament... No sé què deia. Sobre mirar cap amunt i tal. Però ni idea. I no sé per què estic fent aquest improvisat a mitja tarda de diumenge quan otros deberes me reclaman i what are you doing here, darling? i ma comme, etcètera.
I com que no sé què estic fent aquí i what are you doing i tot això, sí, ara me’n recordo però crec que ja m’ha passat. Gràcies per escoltar-me.
Ara vinc! Un minut! No us ho dic a vosaltres
