dilluns, 28 de juliol del 2014

Improvisat 151

He aguantat com un campió fins ara però ara ja no sabia què fer perquè no em caigués el cap sobre el teclat. Perquè si et cau el cap sobre el teclat vol dir que pots malmetre l’escrit, perquè vés a saber què estaves fent en aquell moment, on tenies els dits posats, i també vol dir que vés a saber com ha quedat la feina que feies fins ara, si no caldrà repassar-la. Per sort la resposta és sí: que ja tenia previst repassar-la, ho faig sempre. El problema és que repassant-la també em cau el cap. Un drama.

I si no dic res més interessant em caurà el cap damunt el teclat mentre improviso, i això seria greu perquè voldria dir que no hi ha improvisat, que la naturalesa humana, que no és la humana sinó només la naturalesa humana aplicada a un ésser humà, no necessàriament a dos, o a tots. Ara seria el moment de fer la pregunta, és clar. Em direu

—Quina preguntaaaaa?

Em penso que feia temps que no utilitzava aquest recurs, com molts altres que altres vegades se m’han acudit i que penso que tindria èxit si en parlés... i ara mateix acaba de caure’m el cap al teclat, de manera que això no funciona, avui estic especialment espès i és per això que no avanço.

Re. Ni tan sols el recurs de dir “saltem de paràgraf”, que ho manen les regles. Re. Ni les regles. Un dia n’he de parlar. Però esclar, si les regles diuen, i a més en el primer apartat, en el de deures fonamentals, que no s’han de llegir improvisats anteriors per no quedar marcats pel precedent i llavor tenir la temptació... i m’acaba de caure de nou el cap sobre el teclat —vosaltres no ho veieu, però és així, és patètic—, de manera que no sé què fer, i si no se m’acut cap idea ràpid ho hauré de deixar perquè estic escrivint massa a poc a poc. I ara, quan veig “estic escrivint” m’enrecordo d’un client quer no volia aquesta mena de gerundis i per tant que no els escrivís. I m’acaba de caure el cap escrivint tonteries, de manera que ho deixo. Avui no és el dia dels improvisats. Deu ser que els dilluns no estic inspirat. Re, ni així, ni fent la broma aquesta absurda del dilluns.

Re de re.