dilluns, 6 d’octubre del 2014

169

Vaig dir que els improvisats no serien redaccions escolars i per tant no puc explicar el cap de setmana intens que he passat aquests dos dies últims, refredat inclòs.

I el títol d’aquest improvisat eren només les primeres paraules , de manera que amb les altres ja no he complert el que deia, que no escriuria redaccions escolars. “Descriu el teu cap de setmana” i tal. No sé per què això jo diria que ja ho vaig dir un dia, em sona. No es pot improvisar i ser sempre original. De fet no es pot improvisar i no ser mai original. Ara m’he embolicat i sé el que volia dir però suposo que no ho he explicat bé.

Ara hi caic. De vegades diem “no sé si m’has entès”, donant per descomptat que tu t’has explicat perfectament, i no, és al revés, i revés em porta a una campanya de voluntariat que vaig fer o en què vaig estar ficat fa mil anys —jo sempre he sigut un nen exemplar, excepte quan no he sigut un nen exemplar, nens i nenes, el Cavall Fort era una revista per a nens i nenes i ara s’escandalitzen alguns perquè hi ha gent que diu ciutadanes i ciutadans i que llavors si no continuen doblant, doblant, doblant, de debò que això em fa pensar en una cosa de fa molt poc, ah, sí que en parlàvem amb uns amics conspiradors, dels dobladors, i jo, aquí on em veieu, tinc bastant amics conspiradors i ens reunim de tan en tant i tal, conspirem , que és el que toca quan tens una colla d’amics conspiradors.

Salto de paràgraf per guanyar unes dècimes de segon, mira, dècimes, ahir estava, no, deixem-ho, hem dit que no faríem redaccions de coŀlegi, “què has fet el cap de setmana”, i això ja ho he dit i a més avui mateix, però què vols que et digui, si no et surt res més no et surt res més, i ara ja veieu que m’estic entretenint perquè no em ve cap idea al cap, ni una idea al cap, i llavors m’estic entretenint i donant voltes a la mateixa cosa perquè no se m’acut res, ah mira, a casa dèiem sempre acudeix i va ser després que vaig descobrir que també es podia dir acut, i direu, tu, el teu català és de fa quatre dies o què, i us diré, home de fa quatre dies no, però de fa... una pila d’anys o així, i en tinc una pila més, ara no us diré quins anys tinc perquè això seria tafaneria i morbo, mira, ara em pensava que el word em marcaria morbo i no m’ho marca, deu ser que morbo, a part del significat argòtic en té algun altre, ostres i ara penso, quina vergonya, que li vaig dir a una amiga que estava preparant un diccionari d’argot català i allà s’ha quedat, és molt difícil fer diccionaris i més , també en tinc un altre de catalanismes dels castellanoparlants, coses com “rachola”, plegar i cia, i ara això m’està sortint massa coherent i això vol dir que és poc improvisat, vull dir que

he desaccelerat la velocitat, calla, que aquest matí he ensopegat amb una perla de llenguatge improvisat, que era una cosa com deslògica, i de les perles no en parlem perquè ja en tinc una bona colla i n’hi ha que són per petar-se, m’encanta això de petar una cosa, un espai, un no sé què quan vols dir que ho omples, ho petarem, se sentia molt la vigília del 11-s, ostres quan els americans descobreixen que l’11-S per a nosaltres és una altra cosa, i recordo que l’11-S dels americans em vaig enganxar a la tele com mai, no sé quantes hores seguides, em va agafar, jo abans la tele la mirava bastant i ara gens, i quan dic gens vull dir gens, no gens de la cosa biològica, sinó gens de res, que ara estic fent una campanya per dissuadir els usuaris del res quan toca gens i no me’n surto, i és que últimament me’n surto de poques coses

salto de paràgraf però recordo el que deia, i de vegades sé que em falta autoestima, però de vegades confonc l’autoestima amb una altra cosa i llavors “así nos va”, que ara no sé com es diu, i el que deia és que, odio aquestes situacions, en què estàs parlant i et surt primer l’expressió espanyola però te la calles i llavors rumies per veure com s’ha de dir, però ara no volia dir el que em passa a mi sinó el que els passa als altres, la majoria, que diuen tranquil•lament la cosa en espanyol i potser és que s’ha d’anar per aquí, la naturalitat també és important en... però veig que he tornat a fer discurs i això no entra dins les regles dels improvisats.

I a més ara em criden. Petons.