dimarts, 7 d’octubre del 2014

Inprovisat 170

Aquest migdia he penjat un article al bloc de debò que no l’he escrit quan l’he penjat sinó que l’he escrit a mig matí com una mena d’improvisat, però com que tenia sentit he dit, calla que el penjaràs al bloc de debò i ja l’afinaràs després, i això és el que he fet i avui sóc conscient que el títol d’aquest improvisat ha sigut més llarg del que tocaria, perquè han estat més paraules del que diuen les normes per als improvisats, perquè si tens masses, no masses no, les masses són una altra cosa, una mena d’aplec, calla que ara me’n recordo d’una mena de festa que tenen a l’Aragó i que no sé com va però té un nom així com “las santas masas” i resulta que las massa eren quatre i el caporal, i això

de quatre i el caporal sóc conscient que no és catalana, però mira m’ha servit, i el salt de paràgraf que he fet fa un moment l’he fet perquè sabia que el paràgraf estava durant massa, i partir d’ara faig el propòsit ferm de no explicar sempre per què faig un salt de paràgraf, el faig i ja està, però els propòsits duren poc, és com allò de aquest any deixaré de fumar, o aprendré a escriure a màquina, no que ara no hi ha màquines

i no us explico per què he fet salt de paràgraf i ara recordo que no tornaria a explicar per què els feia, sinó que els feia i ja està, potser el que haig de fer és incorporar a la norma que diu que has de fer paràgraf curts un afegitó, no ho sé una cosa d’aquestes que es posen als final de les lleis, que ahir mateix em trobava buscant l’article no sé quants d’una llei i jo vinga a buscar i no el trobava i resulta que estava mirant una altra llei

i ara no... he tornat a fallar, però penso no tornar a explicar-vos-ho

i perquè es vegi que el propòsit és ferm

però burro, no veus que fent-ho així està explicant per què ho fas, és a dir, que ho fas perquè no sé què, que ara no recordo per què ho feia, i aquests perquè i perquè sé com es distingeixen però de vegades quan piques se t’escapa l’un o l’altre no perquè no sàpigues com van, veus ara n’he escrit un altre que em penso que l’he escrit bé, però no ho sé segur perquè jo, no sé si ho sabíeu, escric sempre mirant el teclat i no la pantalla, i no sé per què, veus un altre perquè, i ara aquest, i faig el propòsit

de no explicar més el tema dels perquès, però ja es veu que avui el tema dels propòsits no funciona gaire, de manera que potser hauré d’anar per una altra via, però no sé quina, vaig teclejant perquè es tracta d’això, ara he escrit un altre, coi, deixa-ho córrer,

i ara mateix, és curiós, m’ha vingut al cap, amb això dels propòsits, que també hi ha els prepòsits, eh que això no ho sabíeu, doncs el papa, no, el papa no, els jesuïtes, però el papa és jesuïta, però el que deia, no sé el que deia una cosa del papa, del papa, del papa, ah, ahir llegia no sé si al País que ja no feien servir el llatí, però sí, el primer que llegeixo quan miro els diaris per aquí, perquè de paper ja no en llegeixo, només el cap de setmana si preveig, pre-veig, són compostos molt habituals però de vegades intentes entendre’ls i no saps per què, mira, un altre per, hem dit que

ho deixàvem córrer, i parlant de deixar-ho córrer ho deixo córrer perquè, mira, un altre, avui n’he escrit un munt, o potser és cada dia i no me n’adono, però avui hi he estat especialment pendent, però no penso revisar-los perquè un cop acabat l’improvisat només miro els vermells, corregeixo això i ho penjo, o de vegades no el penjo de seguida perquè la prioritat

i ara veig que la prioritat ara és tornar a la feina.