Títol de l’improvisat: És dilluns. No sé si és un bon títol però és el que se m’ha acudit, i ara no hi ha més remei que considerar aquest fet, constatar que és veritat, sí que és dilluns, i si és dilluns vol dir que falten moltts dies, volia dir moooooolts dies perquè arribi divendres i llavors arribi aquell Thanks God it’s friday, que es veu que els americans diuen moolt sovint quan és divendres, fins i tot amb la sigla, però ara quan he dit “els americans” m’adono
que he dit una cosa que odio bastant que és dir els americans, com els catalans, com els no sé què i llavors afegir que diuen, fan, pensen, tenen tal costum, i tot això és fals perquè aquesta mena de generalitzacions primer responen moltes vegades a apreciacions subjectives d’una persona, o d’acord de diverses persones i no tenen en compte les minories que sumades poden ser més que els americans
i ara m’estava adonant que feia un discurs massa coherent i això vol dir que no vaig prou de pressa, i si no vaig prou de pressa vol dir que faig trampa i faig trampa en un dels articles més importants dels improvisats jo diria que é el primer, que diu que els improvisats no poden no sé què no poden, m’he perdut.
Però estic fent una cosa que sí que recordo que és fer punts i a part més o menys freqüents, fins i tot quan hi hagués un punt i seguit i prou.
el problema... El problema, perquè hi havia punt i llavors la següent frase o el que segueixi ha d’anar amb majúscula, majúscula, ésclar, hi ha allò de les majúscules i les minúscules que algunes estan clares, com les dels noms propis i tal, però n’hi ha daltres, i també la majúscula després de punt, però ara tenim problemes perquè què fem si després del punt hi ha una adreça electrònica o una adreça web eh eh, no és fàcil, o sigui que les normes tradicionals —ara no parlo de les normes d’aquest bloc, i ara se m’acut que de vegades m’he trencat el cap per veure com s’havia de posar un “eh?” o un “no?”, dins d’una frase que ja és interrogativa, és difícil de resoldre, que ahir vaig
llegia un llibret que em va portar A d’Itàlia sobre G i ahir m’hi vaig passar una bona estona, que curiós, no puc mai llegir i ahir amb aquest ho vaig aconseguir, al reves, vaig aconseguir no adormir-me, i ara no sé perquè, no, per què parlava d’aquest llibre, que ja dic que era italià, d’això me’n recordo, però no sé per què en parlava, Deu meu, cada vegada recordo menys coses, o vaig massa
de pressa, ara sí que és veritat que corro, però tot i així m’alenteix, vaig descobrir fa poc que ralentir, bé, o bueno, que jo ho dic i ho escric, com no sé quants milions de catalans, i parlant de milions de catalans ahir n’hi havia uns quants milions al centre de la plaça de Catalunya, que es veu que allà que deu haver-hi, no ho sé, poc més de 25 o 30.000 metres quadrats, i em penso que tiro llarg, doncs parlaven de centenars de milers, i això dels metres quadrats ho calculo a partir de les dimensions d’un camps de futbol, i vist això, un camp de futbol, de cent metres de llarg, o més, tot allò sumaria 100.000 metres quadrats si el camp fos quadrat, i bé, la gent que fos, jo calculo que màxim màxim 4.000 o 5.000, és que és impossible que siguin més perquè no ocupaven, i és curiós que estigui tanta estona parlant de metres quadrats quan no hauria de ser així perquè si ho faig vol dir que no vaig prou de pressa, però tot això
era per celebrar el que abans se’n deia dia de la raza, que me’n recordo que era així, exactament, que alguns tenim memòria, i ja em diràs dia de la raza, a celebrar vés a saber què, pobra gent, que a més no és celebrar res sinó demostrar que la tenen més llarga, i no, no la tenen més llarga, la tenen mooooolts curta, són quatre gats, i ja m’he tornat a enganxar en una cosa però és perquè hi ha coses que m’indignen que hi ha gent que té tot el poder en un país o un estat, i tenen tancs i tenen els diners perquè cobren els impostos i al damunt diuen que estan discriminats i no sé què, per favor, home.
És per això que molts reclamen la independència, que no se n’adonen, però és ben clar que avui estic fent trampa perquè fa estona que m’he enganxat amb això i encara que sigui veritat les normes diuen que si t’enganxes amb un tema concret vol dir que estàs obnubilat
i no pots seguir fent l’improvisat perquè el cap està massa ocupat en una altra cosa, però ara que parlo d’obnubilat recordo que ahir vaig escriure també sobre eltema i deia que això, estar obnubilat, o no ho sé, dia una altra paraula que era més exacta i ara no me’n recordo, però del que no me’n recordo és de què parlava ara exactament i com que fa
estona que hi ha hagut canvi de pàgina, sí, el primer que m’ha vingut al cap ha sigut saltar de pàgina però abans que els dits arribessin a escriure hi ha hagut un pensament més ràpid que m’ha dit, mira, ho escriuràs d’aquesta altra manera, però em penso que això s’està fent molt llarg i no era això el que teníem estipulat, bé, com es digui, perquè no crec que puguis estipular res amb tu mateix, i això no ho diuen les regles però en fi, deia que ho deixo, va, que encara queda una estona per anar a dinar
