dijous, 16 d’octubre del 2014

improvisat 173

El títol d’aquest improvisat és: Dormir. I em direu, o em deia jo fa un moment, uns segons, quan obria el word, però si d’això, de dormir, ja n’has parlat, segur, un munt de vegades. Clar, diré, però és que de vegades, hi ha algú al món que no es repeteixi, eh eh, si coneixes una persona i t’hi fas i tal i al cap de poc ja veus que es repeteix, i si el que repeteix t’agrada, com ara si el que repeteix és t’estimo, doncs llavors vas i t’hi cases i si només és això doncs allò dura poc, clar, perquè a més de t’estimo s’ha de fer el dinar, el sopar, s’han de comprar coses que valen una pasta i per tenir aquesta pasta has de pencar i per pencar has de tenir feina, i feina de debò,

i salto par..., ah no, que vam dir que no ho diria, doncs salto de paràgraf i què deia, parlàvem de l’amor i no sé què més. Però si parlàvem de l’amor doncs què vols que et digui, és bonic, parlar de l’amor, i ara que parlem de l’amor avui és un d’aquells dies que els dits em tremolen i clar, mai no saps per què hi ha dies que et tremolen els dies i dies que no, i llavors què fas

i ara que hi penso, que deia què fas, què fas fent un improvisat a aquestes hores, si gairebé encara no és l’hora de pencar ni res, doncs, et diré què és perquè... què coi, per què us haig d’explicar coses, dic “us haig d’explicar” com si aquí hi hagués algú, hehe, quina bestiesa, bé, sí l’altre dia em va dir H que em llegia i, a veure, també m’ho han dit altres, és veritat, i tal, jo m’ho prenc com un afalac i com que a tothom li agraden els afalacs, doncs mira, doncs mira, doncs mira que no sé per on seguit, ah sí, els afalacs, això és el que jo pretenia quan en alguns blocs o blogs o com carall o carai en vulguin dir, i perdó pel carall, i ara deia alguna cosa dels blocs, i m’ha sortit el renec

però vam dir que aquí no hi escriuríem paraules grolleres, ho diuen les normes, i sabeu per què ara he canviat de paràgraf, perquè quan he pensat en les normes a propòsit de ja no me’n recordo doncs de seguida m’ha vingut al cap aquesta norma dels paràgrafs curts

que no era al principi de les principals , i perdoneu... no, perdoneu, no si em surt una paraula de la mateixa etimologia, oh que bonic, quant que en sap, en Peric... ostres, ara recordo

Les aventures d’en Peric

Una vegada hi havia un cavaller que es deia Peric i que era molt desgraciat, no, molt desgraciat, no, diguem una mica, no una mica no, jo crec que desgraciat no és la paraula, diguem-ne adormit, drogat, o el que vulgueu, però me’n recordo que parlava del cavaller Peric i que aquest era el nostre prota i llavors no sé per on m’he distret, però sé que parlo del cavaller, i llavors ara mateix no sé què coi..., ara!, que n’he parlat abans, de les paraules grolleres, i ara he estat a punt d’escriure’n una, ai, no, ja l’he escrit, però això m’ha fet recordar, els més petits

salto de paràgraf, però no m’oblido del fil principal, que era el cavaller Peric i una altra cosa que ara mateix acabo d’oblidar i no sé si era important o no, però els improvisats és el que tenen, que al ser improvisats, i ara he escrit “al ser” i això fa uns anys estava prohibidíssim, potser alguns no us en recordeu, però et picaven els dits amb el regle, el regle!, ho sabíeu, que era masculí, doncs si no ho sabíeu no us preocupeu gaire, perquè aquest que us parla, o que us escriu

i hem saltat de pàgina, però parlàvem del cavaller Peric, aquest fil no el perdo, el tinc en un racó i de seguida reprendrem la seva història, bé de seguida no ho sé, potser ara, perquè l’altra història no sé quina era, i el problema ara és que no sé què feia el Peric, o què farà a partir d’ara, a part de deixar aquest escrit absurd i anar a treb hehe, adormir sobre el teclat, aquest mateix teclat que tincs al davant, i no sé per què he parlat del teclat

salto de paràgraf, que me’n recordo, i parlant de recordar recordo que dèiem no sé què del Peric, però com què no sé què dèiem i ara no sé què dir doncs ho deixo adéu i salut i tot plegat, ah, salut i peles que el demés són punyetes, que deia no sé qui i ho vaig sentir un munt de vegades a casa, salut i peles, doncs, adéu i salut i peles