Liro-liro. Hi ha un programa per a edició d’àudio que pots baixar de la xarxa de franc però només per a quinze dies, i després ja has de retratar-te, i llavors si no et vols retratar desinstaŀles el programa i el tornes a baixar. No ho sé, són una mica estranys, tots plegats. Doble feina per a ells i doble feina per a mi.
Però escric molt a poc a poc, i això és perquè..., no “perquè” no, sinó que la malaptesa per escriure —tinc els dits freds, i no és pel suposat fred que fa avui, perquè de fred no en fa— ha causat també que avui que havia de renovar el document de la nacionalidad española i m’han fet esperar al carrer una bona estona, tot i que havia demanat hora i no sols l’havia demanat sinó que me l’havien donat, i al final resulta que fèiem la mateixa cua els que havíem demanat hora i els que no, i al final ha sortit la funcionària i ha dit que els que havíem demanat hora havíem de fer cua en un altre lloc, i interrogats els elements presents per allà diu que això passa cada dia, que tothom fa una sola cua —al carrer, eh?— i que al final surt algú i crida els de la cita prèvia que entrin. Molt bé. La pròxima vegada, que no n’hi haurà, espero, demanarà hora prèvia sumpare.
I no aconsegueixo anar ràpid i dir coses sense parar, que és el que em desperta, els dits em ballen, freds, i s’aturen, calla, que ara sí que em ve al cap que al davant de la comissaria o el que fos allò de la poli tota la façana de l’altra banda del carrer estava folrada per banderes catalanes, unes estelades i altres no. A la gent d’allà dins els deu agradar la cosa.
Pel mateix preu m’he tret el passaport, que el que tenia havia caducat els anys setanta, o vuitanta. Suposo que el devia llençar. Total, per al que el feia servir, per anar a Andorra no te’l demanaven, i menys si hi anaves per la muntanya amb motxilles i tal, no, això és broma. Però he dit “pel mateix preu” i no, et pots treure el passaport en el mateix moment i sense fer res més, però pagant pasta, en concret 25 euros, que a mi ara em costen molt de guanyar, tal com estic.
I no, avui no em surt res, no em surt res. I a més no m’he despertat, que és el que volia. O potser no volia despertar-me sinó només distreure’m una estona d’un pesat que em parlava a l’orella, i m’ha deixat tan fet caldo que encara sort que la noia que he escoltat després ho feia bé, molt bé, m’ha sorprès. Però el caldo continuava fred, i continua fred, i no sé si s’entén l’aŀlegori del caldo, però és com ha anat la cosa. I vaig zombi total, de manera que encara no sé com és que no m’ha trucat ningú per fer una peli, que ara totes són de zombis, pel que veig a les cartelleres —fa miŀlennis que no vaig al cine, buah.
