Amb tots vostès, un home nou. He acabat de fer els canvis en els components dels còctels avui mateix. Com deveu saber els experts en arts alcohòliques i altres herbes medicinals, si estàs enganxat al wisky no pots passar al vodka sense un temps d’adaptació. Si prenies mitja ampolla de litre de wisky al dia no pots deixar-ho de cop i l’endemà substituir-la per mitja ampolla de vodka. Això ho has de fer paulatinament, que en català, ho he vist de seguida, es diu progressivament o de mica en mica. Però ara he vist que paulatinament no m’hi subratlla i això em preocupa, perquè potser m’he quedat en una fase endarrerida del diccionari i encara estic a l’edició del 95.
Ja ho miraré. El cas és que, com deia, sóc un home nou. Ahir no podia ni obrir els ulls —els vaig obrir amb prou feines al cap d’un parell i mig d’hores ben bones després de llevar-me— i avui els he obert al cap d’una hora i escaig. L’adaptació va bé.
Ara sóc alcohòlic de vodka. Hi ha gent que és més alcohòlica que jo, però aquesta gent normalment fa llit. Jo no. Amb dos c. Petits, però dos.
Dallò, no sé què més, potser ja m’he deixat anar massa. Jo, quan em deixo anar sóc una mica tremendo. Tremend, volia dir, però tremend em sembla inviable, almenys a Barcelona i rodalia. Rodalia, que no Rodalia —la primera amb minúscula. Poca gent sap que una de les primeres coses tremendes que vaig fer va ser un programa de ràdio nocturn. Apa, ja està dit. Només una hora, eh?, de deu a onze —llavors de deu a onze ja era la nit. I això sí, era en un lloc on no em podia conèixer ningú. I l’endemà, doctor Jekyll, un home honorable a qui mai ningú relacionaria amb aquell mig boig que la vigília posava discos i deia bajanades.
No sé per què deia això. Ah, sí, perquè amb un micro davant i sense ningú que em miri, em transformo. Em transformava, vaja, ara ja no crec que funcioni.
I què més. El tema d’avui era l’alcohol. Doncs sóc abstemi la majoria del dia: només els còctels del matí, allò que fas per escurar-te la gola, i el de la nit, allò altre que fas per agafar el punt i després anar a fer nones. I al migdia, un minicòctel per fer una mica l’enllaç. Però la resta del dia, abstemi total. I ja em sap greu, ja, perquè aquella cerveseta de mig matí amb quatre seitons la veritat és que se’m posava bé. I la de la tarda, buenooo.
No sé si m’acabo de despertar però abans de dir més coses de les quals em penediré segur d’aquí cinc minuts, tanco i penjo que gairebé és l’hora de l’àngelus.
