dilluns, 22 de desembre del 2014

Improvisat 199

Estava convençut que el “Calma” del pla de la Calma on vam anar ahir volia dir ‘pasturatge’, lloc de pastures. I abandono les cometes si no són estrictament imprescindibles perquè si no m’aturo massa, i si m’aturo massa vol dir que continuaré estant adormit, i haig d’acabar una feina abans de Nadal, perquè si no perillarà la vida de l’artista, que té coses a fer després fins a cap d’any, entre altre coses mirar molta estona el foc a terra i concentrar-me en la llunyania.

Doncs bé, això de la calma ho vaig llegir no sé on, o potser ho vaig somiar, i ara no ho trobo. Veig que els Coromines diversos que tinc diuen que calma vol dir, a més de la calma normal, que és posterior, deia que vol dir pla, planúria, de manera que si dius pla de la Calma estàs dient pla de la Plana. Una cosa així, si ho entès bé, perquè ho he mirat molt de pressa i en Coromines és d’aquells que escriu entretenint-s’hi, afegint-hi les seves aventures. I ja ho dic, en tres minuts he fet un cop d’ull a l’Onomasticon, a l’Etimològic català i a un etimològic espanyol que tinc en un volum, o sigui un resum, que aquest no el vaig demanar pels Reis.

Heu de saber, amigues i amics, que durant anys he demanat als Reis un tom de l’Onomasticon o un tom, en acabat, de l’Etimològic, i ara estic per les OC de Fabra. M’ho llegeixo tot? Nooooorl, però m’hi entretinc quan em convé. Per exemple, és una de les estratègies que utilitzo per desvetllar-me: m’aixeco i passejo llegint en veu alta dins la meva peixera de sis metres quadrats, talment com un peix, un volum d’aquests. Com que penso que si em veiés algú em moriria de vergonya, o casi, doncs em desvetllo una mica.

A part de les múltiples vegades que els consultes perquè et surt aquell mot o cognom o nom de lloc i et demanes què vol dir o d’on surt, o t’o pregunta algú, que ja sabeu que als que ens dediquem això ens pregunte contínuament coses com si fóssim l’Oracle de Delfos, oracle que, ja que hi som, ara no recordo si he mirat mai en què consistia la història, tant parlar-ne. I això no ho puc mirar al Coromines, hio haurè de mirar a l’enciclopèdia, a la que sigui, la més fàcil de consultar és la Viquipèdia, però despr´ñes has de contrastar-ho amb la Catalana, que, ja que hi som, ens fa una mala jugada amb els noms propis estranger i la seva mania d’escriure’ls transliterats i no traduïts, més ben dit, em sembla fantàstic que en publiqui la translit... però ara mateix hi he anat perq no ser injust, no fos que ho haguessin canviat i sí, ho han canviat, ara et donen la transliteració (és a dir, com s’escriu lletra per lletra en alfabet “nostre” aquell nom, per si saps llegir, per exemple, una s amb una coseta a sota o a sobre que sembla una c petitona o una mitja lluna, o...) deia que et donen la transliteració però també et donen la grafia catalana que corerespon, amb la qual cosa l’EC és un referent absolutament necessari per a noms propis, i per a moltes altres coses, per a qui escriu en català, el corregeix o hi tradueix. I això últim ho he escrit molt a poc a poc per fer-ho bé, i em penso que ho he fet bé, però m’he tornat a quasiadormir, de manera que és un desastre.

Vaig a corregir una altra estona i després faré altres estratègies, com ara donar-me bu..., ah no, això no puc, em dutxaré sota l’aixeta del lavabo, ho faria, si hi capigués, amb aigua freda, segur que funcionaria, diuen que va bé per no sé què de la sang, doncs si va bé per a la sang segur que va bé per desvetllar-se una estona.

Va.