dijous, 12 de desembre del 2013

Improvisat (49)

Avui ja no és que m’adormi treballant, és que ha sigut seure i quedar grogui. Llavors m’he posat a despatxar correus a veure si se’m passava la cosa, i re, he disfrutat prou amb els correus, però encabat altra vegada el mateix: Morfeu in person.

I això que el dia ha començat fantàstic. Primer, per una cosa que no vull dir aquí, però que m’ha alegrat el dia ja de bon matí. I no són els gols del Barça, que no sé si he dit aquí que me’ls miro molt de lluny i només pateixo —sense mirar la tele ni fer streaming legal o iŀlegal per la xarxa— quan juga amb el Madrit, que això vulgui o no vulgui sempre em posa neguitós... tot i que molts cops no m’assabento que els toca jugar fins al mateix moment que s’hi posen, que m’ho diu algú. I llavors comença el patiment. Deu ser síndrome d’abstinència? Però és taaaan ridícul, el futbol... Però, esclar, un Barça Madrid no és futbol, és... en fi, és una altra cosa, no cal explicar-la ara amb detall.

(Bueno, ha sigut parlar del tema i ja m’he animat.)

Deia que havia començat el dia fantàstic. Tampoc és perquè ahir fos el dia que he facturat més d’aquest any —en un sol dia, no acumulant feina de dies anteriors—, ni tampoc per la cosa climàtica, que de moment aquest hivern no m’està afectant gaire ni si fa bo ni si fa rúfol ni si fa un mig-mig. Només m’afecta, últimament, si plou, que això sí que és una, una, una llauna? Em sona fatal, llauna. Potser es diu així, però hi deu haver alguna expressió més, no ho sé, nostra? No em surt.

Un dia fantàstic, deia! I el rotllo improvisadoimaginatiu que em va venint al cap mentre escric no em deixa dir el que volia dir... Que ara no me’n recordo. Serà possible?

És que ara em ve al magí que m’he aixecat del llit content, no ho sé, pensant avui serà un dia fantàstic. Que és veritat que ha anat així la cosa, i això no em passava des de feia temps. Vull dir llevar-me sense maons de formigó al cap —ho dic així perquè s’entengui, suposo que s’entén. Però no era això el que volia explicar.

Ostres, estic burro. I ara m’entra un missatge del quefe. Ja ens veurem.