Ja comencem malament la tarda, si el primer que faig és un improvisat. Però és que ha sigut acabar de dinar i desfermar-se la son. He pres dos cafès i com si res. Aquesta rima no ha estat voluntària però és bonica.
I el que em ve al cap és el silenci, perquè haig d’estar en silenci, haig de callar. Jo no parlo gaire, de fet, però callar del tot no és fàcil quan tens gent al teu voltant.
Vaig començar el silenci ahir al vespre. Em vaig adonar que o callava o tot aniria pitjor de com anava, que ja anava prou malament, i in crescendo. Suposo que si algú llegeix això i no coneix els antecedents ara deu pensar que aŀlucino o que tinc aŀlucinacions. Doncs no, no en tinc, el que tinc són problemes a l’hora d’obrir la boca. O sigui, problemes a l’hora de parlar —per això el silenci—, problemes a l’hora de menjar, problemes a l’hora de badallar. I de raspallar-me les dents, ni t’ho explico. Problemes.
Però deia allò del silenci. Quan calles sents moltes coses que abans no senties encara que parlessis poc. Veus les coses com des de fora, les has de veure des de fora, t’has d’esforçar per veure-les des de fora, per no intervenir. I llavors és quan veus més coses del que és habitual.
Aquella peŀlícula del silenci, dels monjos. Quina experiència més colpidora. Una peŀlícula sense so, gairebé sense so. I funcionava, t’atrapava... t’admirava? Com pots viure així tota la vida? És impossible! Doncs sembla que no, aquella gent està així tota la vida, en silenci. En silenci ells i en silenci els que tens al costat. Uns càntics comuns, unes pregàries comunes i tornem al silenci. Acollonant. És la paraula. Com es deia aquella peŀlícula? Era no sé què del silenci, o el silenci no sé què. No me’n recordo. I era llarga. El director, si no m’equivoco, era conegut. Com es pot fer una peŀlícula com aquella, i que funcioni, que la gent se la miri? Encara ara m’admira.
I allò del silenci creador, qui ho deia? El poca-solta de D’Ors? Fos qui fos, l’expressió és bona, ja ho crec.
Ostres, ara he dit el poca-solta de D’Ors i hi ha gent que et penjaria, si t’ho sentís a dir.
A veure, tornem a provar-ho.
