dimecres, 12 de març del 2014

Improvisat (93)

No tinc altre remei que posar-m’hi de nou, perquè he provat altres estratègies i no fan efecte, i aquesta, fora d’alguns casos, sol fer efecte, ni que sigui per a poc temps.

Però primer deixa’m treure els cascos, que fan tenir molta calor. Com us ho feu, ara que hi som, perquè no us facin mal les varilles de les ulleres... Vaja, ara el word m’assenyala en vermell varilles. És veritat, tenen un nom català i ara no em surt. Pals. Potes. Braços. Va per aquí. Bé, com es diguin, ara no em surt i si anés al diccionari això ja no seria un improvisat sinó una altra mena d’exercici, dallò, d’erudició. No, d’exhibicionisme reflexionat. I no és el que pretenc aquí.

Dèiem, doncs, com us ho feu perquè no us facin mal les dallonses que sostenen les ulleres, si els cascos pressionen tot al voltant de les orelles? A mi sempre em queda marca, i molesta, pressiona, o bé haig de posar les dallonses de les ulleres per damunt dels auriculars amb el perill continu que caiguin —estic parlant dels cascos aïllants, aquells que... bé, no em sé explicar, però suposo que ja m’enteneu. Suposo o espero. O el que sigui.

Aquests cascos que dic que tinc són per a mi sol. Ni els cascos auriculars ni els de moto no puc suportar que els faci servir algú altre. A mi em fa el mateix efecte, però exactament el mateix, que si et donen un caramel llepat. No sols llepat, mig consumit. Vull dir, suposo que si fóssim al tercer món o així i tingués gana passaria d’aquestes bestieses i em menjaria tan tranquil el caramel, però sent on som, no puc.

I ja, si parlem dels auriculars petits que tanta gent es posa dins les orelles, i sobretot la gent jove que els van intercanviant, em fa encara més fàstic, com si compartissin, no ho sé, les calcetes, els calçotets o el mocador usat. De debò que em fa el mateix efecte.

Tots els orificis del cos humà que produeixen alguna cosa que surt cap enfora per mi són el mateix, pel que fa a compartir objectes que han tingut contacte amb aquests productes que fabriquem els humans. No puc evitar veure-ho així, ves.

Sóc ben estrany. No ho sé, suposo.

Torno a provar-ho.