dimecres, 16 d’abril del 2014

Improvisat (108)

Hi torno perquè aquesta cosa és terrible. L’altre dia anava de quatre grapes, i encara queia, per casa, per arribar al llit. J, que se n’anava de viatge l’endemà a primera hora, no sabia llavors si s’hauria de quedar o no. Jo li vaig dir que se n’anés, que allò era qüestió d’hores. I efectivament va anar així: J se’n va anar l’endemà i jo l’endemà estava normal –J suposo que es va ocupar d’assegurar-se’n, abans de marxar, quan jo encara dormia.

Ara diu que no es pot dir marxar en comptes de anar-se’n, quina bestiesa. O sigui, no podem dir, quan som en un lloc, que ara marxo, marxo de seguida, marxem. S’han begut l’enteniment, aquesta gent. Enteniment, gent.

Això ja ho he explicat? Perquè em sona molt. Potser era en un altre lloc.

Però estava completament sonat, hi veia doble i tot, completament gat. Ara ja sé què vol dir veure-hi no doble, sinó quàdruple, perquè cada ull anava a la seva. Suposo que a més hi havia un problema a l’oïda, que diu que és el sentit que domina l’equilibri.

Quan beus més del compte passa això. I jo m’havia begut un vas d’aigua amb un còctel que ni t’explico. És una bona idea. Si vols agafar un bon pet, et fots aquest còctel d’aigua amb coses diverses —ja t’explicaré el secret, si vols—. I és divertit, la veritat és que ho vaig trobar divertit. És com quan estàs borratxo d’altres coses, que mentre estàs borratxo ho trobes divertit, però després ve la ressaca. Diuen, perquè jo, l’última vegada que em vaig emborratxar, que va ser també la primera, perquè m’agrada l’alcohol, una cervesa, un bon vi, però màxim una o dues algun dia. I sempre menjant alguna cosa que faci de coixí. Això del coixí és un tòpic però és veritat. Almenys per a mi.

Total, que si vols agafat una bona dallò, t’explico el còctel que no deixa ressaca.

Ara veig aquí dalt un guió de tancament que diu que en català no es fa i no sé per què. A mi m’agradaria fer-lo, és més clar, trobo.

Re, he escrit tot aquesta botifarra sense parar ni un moment i re, continuo tan sonat com al començament.

I abans he anat al dallò, a fer un dallò i omplir el dallò de dallò per poder dallò, que haig de beure molta dallò per no dallò. Ma mare parlava molt d’aquesta manera, i l’enteníem perfectament. Doncs això, que he anat al dallò i només d’aixecar-me, he estat a punt a punt de dallò, m’he hagut d’agafar al dallò per no dallò. Sort que C no m’ha vist. Hehe. C no m’ha vist perquè no hi és, encara està dallò. Però no m’ha vist ningú... Bé, sí que m’han vist, però no s’han espantat perquè saben de què va i ja no s’espanten, només em miren per si les coses van a més. Saben que m’agraden aquestes aventures.

L’important no són aquestes aventures, l’important és que mentrestant no dallò el dallò des de fa bastants dies. Això és el que m’interessa. La resta no.

Ara sí que m’he despertat una mica. Va, marxo. Hehe, marxo. Fote’t.