dimecres, 25 de febrer del 2015

Improvisat 224

Ja hi tornem a ser, a punt de fer la sesta, que en podríem dir més sovint així, sesta, que no ho diem perquè s’assembla massa al castellà, però la veritat és que el migdia, l’hora de fer la migdiada, ja fa estona que ha passat, i en canvi la sesta són les tres, si no vaig errat, o no, ara penso que no, que la sesta, la sisena, és la mateixa que el migdia, o sigui, les dotze, perquè començaven a comptar a les sis del matí, de manera que sí, l’hora de la sesta i l’hora de la migdiada és la mateixa hora, de manera que si tenia escrúpols per dir migdiada a l’adormimenta de mitja tarda, de les cinc de la tarda concretament, també n’haig de tenir per dir-ne sesta.

Tornem on érem, que no érem enlloc perquè hem començat per aquí. Aquest matí he parlat amb E i m’ha fet molta iŀlusió perquè feia molt temps que no parlàvem. L’avantatge de parlar amb E és que ho diu tot, no has de posar cap esforç en la conversa, que a més és interessant, i quan acaba de parlar s’acaba la conversa, i la conversa no es fa pesada perquè no és que ens hi estiguem gaire estona, sap que ha arribat de sobte i sense avisar i llavors va per feina, comunica el que ha de comunicar, que sempre, ja ho dic, sempre és interessant, fas quatre preguntes o comentaris bàsics i s’ha acabat, tu, deixem-ho córrer i records i tal i fins un altre dia, és fantàstic, ja ho dic. Això, per a les visites o converses esporàdiques, és fantàstic.

Una altra cosa són les visites i les converses que esperes, que moltes vegades les esperes amb delit perquè les necessites... però ara entraríem en terrenys massa personals i no m’agrada. Tornem a les relacions tipus E, que són de tant en tant i em van tan bé, doncs avui m’ha anat bé també per aclarir una cosa que em tenia intrigat, i ja està, ja ho tinc resolt i era fàcil, veus?, només ho has de preguntar. M’haig d’animar a preguntar més sovint. Però has de tenir la persona adient per a aquella pregunta al davant i sobretot, sobretot, t’has d’enrecordar que tens aquella pregunta pendent el dia que, per sorpresa, topes amb E. Normalment no t’adones que tenies tal cosa pendent amb E fins l’endemà, o vés a saber quan. Doncs aquest cop me n’he enrecordat en el mateix moment, una mena de miracle. Ja ho diuen, que la gent, com el vi, millora amb el temps. Quina bestiesa, hi ha gent que millora i...

Què més? Doncs que aquests últims dies he pogut llegir a estones i això és una gran notícia. Llegir, el plaer de llegir! Doncs no podia. Per què? Perquè m’adormia, m’adormia fins i tot llegint un còmic. I, és clar, havia d’aprofitar les millors hores —“millors” poseu-ho en cursiva, i mira que sóc burro, podria haver-ho fet jo i m’hauria estalviat tot això que estic escrivint ara, burro—, bé, doncs deia les millors hores per treballar alguna micona, perquè si no què passa, eh?, què passa, doncs que a final de mes no factures ni per pagar-te autònoms, i ahir vaig llegir al diari que no sé quin blog d’una noia que va escriure un article sobre el que havia de facturar un autònom per aconseguir guanyar —és un dir— menys de mil euros, i és vergonyós, és vergonyós perquè has de facturar el doble, si en vols mil n’has de facturar dos mil, i d’acord, d’aquests dos mil quatre-cents són de l’IVA, que tu els ingresses sense, diguem-ne, haver-los suat, però de fet els factures i per al client és igual que els hagis suat o no, el client els ha de pagar i ha calculat el que li costes comptant aquests quatre-cents que tu li has posat al pressupost, de manera que tu els pressupostes i et contracten d’acord amb aquest pressupost de dos mil, i després resulta que dels dos mil, clar, quatre-cents no són teus —que no són quatre-cents, són quatre-cents vint, deia quatre-cents per abreujar—, però, hi insisteixo, a tu t’han contractat com si l’IVA fos part del teu preu. I després la resta, autònoms, retenció, que ara l’han abaixat —miracle, han abaixat una cosa!—, i les despeses mínimes del despatx, que has de comptar, l’amortització de l’ordinador, etc., total, ella comptava 2.000 per guanyar-ne nou-cents i escaig. Qui factura ara dos mil euros en el meu ram? Doncs sí, esclar, ja hi ha gent que factura això, jo podria això i més, però...

Total, que aquesta noia deia que rebia unes tres-centes visites al dia, em penso que eren, i aquest article en va rebre ara no recordo si un milió i mig, o tres, o no sé quants, però xifres milionàries, i ha maquillat una mica l’article perquè estigués més presentable i l’ha començat a enviar a polítics, però jo aquí no volia parlar de política, de manera que ja he dit prou coses sobre el tema, em quedo amb aquesta senzillesa amb què una cosa comença a córrer per internet i passa això, tu, milions...

Tinc feina, si vull facturar els 2.000 vaig bastant retardadet.