Vinga, tornem-hi.
Sí que em venia al cap ara mateix una cosa d’ahir, però aquesta no és per explicar-la aquí.
A les dotze en punt he quedat amb un amic per fer el “tradicional te de Nadal”, que enguany s’ha endarrerit fins ara, tot i que hi ha paneres pel mig, que normalment quan hi ha paneres d’aquelles “tradicionals” que es fan cada any la gent s’apressa a anar a buscar-les.
Confesso que algun cop he posat en una panera alguna cosa que m’havien regalat a mi, i que això està molt mal vist tot i que ho faci molta gent. Però no és excusa. En descàrrec meu he de dir que quan he fet això ho he fet agafant alguna de les coses que m’havien regalat a mi i que eren bones, vull dir que les hauríem consumit a casa igualment, però que ens les havien regalat repetides o que en podíem prescindir i no passava res.
Només una vegada, fa anys, vaig coŀlocar a una altra gent una ampolla d’un licor estrany d’aquests que reps i penses que te l’han coŀlocat a tu provinent d’una altra que ha fet el mateix, i així successivament fins que arribaríem a l’amic búlgar d’algú que va portar de Plovdiv un licor que es fa allà i que prenen els dies que han fet una mena de menja típica del país.
Doncs deia que una vegada vaig fer això, coŀlocar el líquid búlgar, però mai més ho he fet. I que de vegades recordo aquella coŀlocada i encara m’enrojolo.
I torno a la feina que ja deu faltar poc per les dotze, ui, poc més d’una hora i quart.
