dimecres, 15 de gener del 2014

Improvisat (65)

Improviso de nou, aviam si em surt alguna cosa. Ahir tenia un titular per anar desenvolupant en el següent improvisat que fes i, no cal dir-ho, aquell titular se n’ha anat .

Com se’n van, les coses. Aquest mateix matí, o ahir, vaig pensar quan sortia de la dutxa, ara faràs això, i acabo d’eixugar-me i ja no me’n recordo, del que volia fer, hi penso un moment —has dit que faries què— mentre començo a vestir-me i ja no se m’acut.

De vegades em poso nerviós amb aquests oblits, però suposo que a tothom li passa —els oblits immediats, vull dir— i per tant no m’haurien de preocupar. Com sóc.

Ara recordo el meu pare, el primer cop que no va saber dir el meu nom, parlant amb una altra persona de mi, i s’hi va referir —a mi— com “el del bigoti”. Llavors portava bigoti, no barba sencera com ara, i vaig prometre que em trauria el bigoti si guanyava l’Aznar, i això va passar l’any 96; per tant, això del meu pare va ser abans del 96. Vés a saber quan.

Abans del bigoti havia portat bigoti amb barbeta, estil Baltasar Porcel. Ho vaig provar un dia a veure què, i quan T em va dir que allò em feia “interessant” em va agradar el comentari i vaig anar així una bona temporada.

Guardo fotos de carnet de totes aquestes situacions. Són fotos que sobraven de quan et feies carnets, que sempre te’n demanen dues o tres, o una, i les màquines automàtiques te’n feien quatre —i te’n fan, em penso.

Ara fa temps que no necessito fotos, però potser hauria de mirar el carnet de conduir, a veure quan caduca. Que no condueixo des de fa temps, però vull conservar el carnet vigent, per si un dia...

Veus?, la típica cosa que fas un propòsit —“hauré de mirar el carnet de conduir”— i d’aquí uns segons te n’oblides, si no ho fas immediatament.

En aquest cas ja no me n’oblidaré perquè ho he escric i quan escric qualsevol cosa ja no me n’oblido, encara que no llegeixi el que he escrit. Tinc una memòria bastant bona per al que he escrit.

Tret d’aquestes bajanades que faig aquí, que al cap de poques hores d’haver-ho penjat ja no sé què he dit. Però les regles són les regles —em penso que això ho he dit fa poc, ara que hi caic.

I ja en tinc prou, ja estic més o menys despert. I haig d’apretar el pas, que a la una ve A.