divendres, 10 de gener del 2014

Improvisat (62)

Es veu que el gos no es diu com vaig dir que es deia, no sé si aquí o al Twitter. I tampoc és gos, ara que hi som, sinó gossa. I es diu Xap. Doncs Xap.

Diu que el van anar a buscar a la gossera, on hi ha els abandonats i els que troben perduts. Aquesta és simpàtica i sembla que està ben entrenada, perquè de seguida ha après el mínim de coses que esperes que faci i que no faci una bestiola d’aquestes.

Bé, en parlo perquè ara tinc un element nou per evitar les somnolències, els sopors o les sopors, que ara no me’n recordo si sopor és masculí o femení.

Però el problema d’un gos és que t’embruta. Té les potes tot el dia per terra —quina obvietat— i quan et posa les potes al damunt ja està, ja tens als pantalons tot el que la gossa ha trepitjat aquell dia, que hi pot haver de tot. I després llepen, no es cansen de llepar ara aquí o ara allà. Almenys és el que fa aquesta, a part d’ensumar. Llepa.

I llavors no sé què faré, si vindré sempre al despatx amb roba diferent de la que faig servir la resta del dia o què. Perquè jo la flaire que et queda a la roba la noto. Tinc el nas fi. A part que et deu fer malbé la roba amb les ungles. I pel que sembla C la portarà cada dia, perquè és la manera que l’animaló passegi, anar i tornar de cal C al despatx.

No sé què faré.

I a banda les puces. No sé si en té, però no crec que sigui difícil que els gossos portin puces a sobre d’una manera més o menys regular. No sé si les atrauen o què. No sé res de gossos.

I el cas és que ni amb gos, o gossa. No surto de l’ensopiment, l’animació del joc amb el gos em dura cinc minuts d’estar al cas del que faig. Desprès ja comencen els cops de cap al teclat.

Dic joc de tant en tant perquè el gos no el tinc a la meva peixera, esclar, sinó que és amb C, que és l’amo. Jo surto de tant en tant de la peixera —també per anar al lavabo i tot això— i llavors el Xap o la Xap se’m tira al damunt i d’alguna manera li has de fer festes. O li has de fer cas, o te l’has de treure del damunt. Però ja t’ha tocat i ja l’has tocat, encara que no volguessis. No sé si es poden entrenar perquè no et toquin si no vols.

Ja ho dic, no sé res de gossos. Ni de gosses.

Cinc o deu minuts més d’intentar pencar i me’n vaig a dinar.