dimarts, 14 de gener del 2014

Improvisat (64)

Ja no sé què vaig escriure ahir al vespre però el record difús que en tinc és que era una cosa com molt dramàtica, que segurament suprimiria si la tornés a llegir.

Però les regles són les regles (que puc canviar quan vulgui, perquè són regles meves): no rellegir el que he publicat, un cop penjat al bloc.

Crec que parlava de depressions. No entenc com és que el 2013... no, el 2014, encara fa tant de respecte parlar de depressions. N’hauríem de poder parlar com parlem de qualsevol altra cosa de salut que puguem patir. No?

Diuen que al tercer món, o en alguns llocs del tercer món, perquè si parlem de tercer món quan ens referim a l’Àfrica o a Sud-amèrica allà hi ha de tot: a Xile, per exemple, o a Ghana... Deia que diuen que al tercer món no hi ha depressions, que tenen prou feina amb sobreviure i tirar endavant.

No ho sé: potser és així, o potser no.

Potser hi ha criatures que es moren o que han de ser acollides per la família pròxima perquè el pare o la mare no són capaços de fer res; potser hi ha pares o mares que són capaços d’aixecar-se d’esma i fer una sopa o anar a collir unes verdures i amanir-les, o el que sigui, amb els ulls plorosos i amb ganes de morir-se, i després tornen a aïllar-se dins la garjola de ciment, que no ha deixat de pesar-los tota l’estona que han estat fent allò. Però potser no són capaços, capaces, de fer res. O de fer res més.

La depressió de vegades pot ser mortal, per a qui la pateix i per a qui l’envolta.

Però se n’ha de poder parlar.

Justament parlant-ne es poden compartir experiències. Com has aconseguit llevar-te, aixecar-te i fer una sopa? I et diran, quan puguin dir alguna cosa, no ho sé, ho vaig fer i prou. Però això pot fer pensar a altres que abans de prendre decisions dràstiques tal vegada es pot intentar fer una sopa. O no. Però se n’ha de parlar més.

Jo conec persones que han passat per la depressió, o que ara hi entren i ara en surten, a les quals els ha ajudat molt llegir experiències d’altres.

Si convertim la depressió en una mena de tabú, aquestes persones que dic no tindran aquesta ajuda.

Potser per a qui pateix depressions majors tot això són histò... simplement, són incapaços, incapaces, de llegir res, d’escoltar res, de fer res, ni d’aixecar el cap, ni...

Però se n’ha de parlar. Potser és útil per a qui en té cura, per a la família...

Hem de parlar més de les depressions.