dimarts, 21 de gener del 2014

Improvisat (70)

Aquest improvisat el podríem anomenar improvisat d’acció de gràcies. Ja he lliurat la feina que tenia pendent, i molt abans del que em pensava! Encara em quedaven unes hores de vida abans de la línia aquella que els anglesos diuen d’una manera tan gràfica i que ara no em ve al cap.

El cas és que, miraculosament, he estat un parell d’hores abans de dinar —caragolets de pasta amb oli de julivert (us havia dit que m’encanta el julivert?), pollastre a la paella—, just després de fer l’improvisat anterior, sense problemes per avançar, sense adormir-me, i una horeta i escaig més després de dinar. Un ritme trepidant, per a mi, si mirem els últims temps.

I fixa’t, només tenia al cap l’expressió “improvisat d’acció de gràcies”, i el munt de lletres que he ajuntat, ja.

I llavors, o sigui, ara, què?

Ah, sí, que he piulat fa poc que tot i que determinat diputat em penso que és una de les persones que odio més del món mundial, després de Bush, els pederastes, els maltractadors de dones i alguna gent més, doncs tot i això la quantitat de jutges que han sortit a condemnar-lo abans d’hora em posa els pèls de punta.

Que ell també ho feia? I tant que sí, contínuament. Però els malfactors (i les malfactores) es mereixen el mateix (mal)tractament que han fet? Tornem a l’ull per ull? Volem la pena de mort per a qui hagi assassinat? O, més ajustat al cas: tornem a la cultura del senyor Linx?

No, aquest senyor no pot rebre d’una societat democràtica, d’un personal demòcrata, el mateix tractament feixista que ell ha infligit a tanta gent abans que ara li toqués a ell la sempre injusta, injustíssima, pena mediàtica.

També he piulat, abans, que hauré de fer un nou article de la sèrie de tòpics desemmascarats sobre el “dir explícitament”. Com es pot “dir no explícitament”? Però després hi he pensat una mica més i potser sí, que es poden dir coses no explícitament. Hi pensaré més.

Bé, i com a improvisat d’acció de gràcies, potser n’hi ha prou.