dimecres, 4 de juny del 2014

Improvisat (129)

Estava tan adormit encabat de dinar que m’he dit, tio, o comences amb un improvisat o algo o no tindràs cap possibilitat de fer res en tota la tarda.

I som aquí. Sense saber què fer ni que dir. I per tant continuo adormit.

Fer un improvisat mig adormit no serveix de res, ja ho vaig experimentar un dia, que a més m’hi vaig passar més temps del compte, és a dir, que... no ho sé, no sé què més, perquè si no em va servir de res, si continuava adormit i, per tant, incapaç de treballar, era igual el temps que passés fent un improvisat.

Sigui com sigui, les regles diuen que els improvisats no poden durar gaire estona, un màxim d’un quart, i això en els dies de més temps. Jo diria que la mitjana que faig són deu o dotze minuts. No està malament, tot i que m’agradaria que fos més baixa. També s’ha de tenir en compte que les llargades de l’improvisat són diferents. Esclar, si fas un improvisat de dues ratlles, toma, així jo també em faig improvisats d’un minut, o menys. No, menys no, perquè entre que obres el word... no, el temps comença a comptar quan ja tens el word obert, i s’acaba quan has acabat d’escriure i només et queda la lectura final per eliminar errades ortogràfiques i de tecleig. La resta diuen les regles que no s’ha de tocar, tot i que he de confessar que de vegades he tocat alguna cosa. Però us ho prometo, ha sigut molt poques vegades, la immensa majoria de vegades he seguit escrupolosament les regles.

Ara he estat a punt d’escriure “religiosament” —o sigui, “he seguit religiosament”— però no ho he dit perquè he pensat que això de “religiosament” ja començava a ser tòpic i llavors m’ha vingut al cap escrupolosament i m’he dit, mira, fantàstic.

I ara que he parlat de religió se m’acut que aquest matí, fent broma amb Q li he dit que si em resolia una cosa em faria feliç i Q me l’ha resolt però m’ha dit que confiava que la meva felicitat no depengués d’allò i jo li he contestat que segurament tenia raó i que ho meditaria quan fes l’examen de consciència de la nit. Era broma, esclar, però ara mateix penso, com sempre que parlo o sento a parlar d’examen de consciència, en allò que deia Anna Frank en el seu diari, que si tothom fes examen de consciència abans d’anar a dormir —no cal que sigui religiós, pot ser perfectament laic, simplement valorar com han anat les coses i veure si podríem evitar tal cosa que ens sembla que no hem fet bé o si podríem fer tal altra cosa que estaria bé que féssim—, doncs deia la nena, o la jove, Frank que el món aniria millor si tothom fes examen de consciència abans d’anar a dormir.

I salto de paràgraf com diuen les normes, perquè ja feia unes quantes ratlles que les estava incomplint.

I em penso que ja està perquè acabo de saltar pàgina.