He aguantat una bona estona —més de deu pàgines corregides!, amb uns quants mèils pel mig— i m’haig de felicitar. Peric, molt bé. Per què no mèils?, ho ha proposat algú? Sóc el primer? Sóc un campió de les propostes que no recull ningú, que es queden allà? Perquè fa uns dies vaig piular un tuit amb una cosa boníssima i un hashtag també boníssim que ara no recordo però que feia referència a un editorial del País i al tema del procés... i no sé què més dir sobre això.
I ara recordo allò de les aventures del Peric.
El Peric era un aventurer que havia corregit deu pàgines però encabat es va adormir. Per sort va arribar en aquell moment una princesa, o la campaneta, i li va xiuxiuejar a cau d’orella que podria fer un improvisat. I el Peric es va posar a fer un improvisat i va escriure unes quantes coses sobre el Twitter i després es va recordar de les aventures del Peric i va començar una aventura nova i llavors va començar un bucle interminable de xorrades.
Però ara que ha parlat del Twitter —i ara per què no m’ha subratllat xorrades?, ho hauré d’investigar, deu ser una altra cosa i no la que jo volia dir—, però parlant del Twitter us puc dir que de vegades piules una cosa que et sembla boníssima i no la repiula ni la iaia. I en canvi altres vegades piules una cosa rutinària i trobes l’endemà a l’apartat aquell que ara no me’n recordo com es diu, però és alguna cosa com notificacions o així, doncs t’hi trobes un munt de piuladisses que fan referència a allò que has escrit d’esma. I no us passa que quan voleu escriure una è us surt un `pe o un ´ñe i quan vols escriure una é et surt ´pe? A mi em passa contínuament. Però salto de paràgraf, que ho diuen les regles.
Per exemple, ara m’ha passat amb refer`pencia, i més amunt amb tamb´pe. Ara no ho veieu —vull dir, no ho veieu més amunt, però aquí sí, perquè ho he escrit perquè ho vegeu, però més amunt ho he corregit, perquè corregir aquestes coses tan visibles sí que ho faig, altres no perquè la lectura final no la faig amb lupa sinó molt molt de pressa perquè si les fes, vull dir les correccions del que he escrit, amb lupa, seria contravenir les regles, i això no estaria bé. Parlant de contravenir les regles
I què més. Les regles. Un dia les tindria d’explicar en una llista, perquè sabéssiu com va la cosa, però és difícil això d’escriure les regles perquè van canviant o es van perfeccionant amb subregles i això. I això, tot plegat, em recorda Alícia. No perquè jo sigui res semblant a Carrol —Carrol o Carroll? o Caroll?, no, dues RR segur, però les regles diuen que no es pot consultar la Viquipèdia i ni tan sols el Google. I en aquest punt jo sóc molt complidor.
Però he de canviar de paràgraf. I em penso que ho hauria de fer més sovint. I per què parlava de Lewis Carrol o Carroll? Sí, per Alícia, perquè no sé res més que hagués escrit aquell bon home, com es digui. Doncs Alícia per les contínues variacions de les normes, oi que era així?
D’Alícia em va agradar moltíssim aquella peŀlícula que van fer i que ara no recordo quina és però feien una interpretació de l’Alícia increïble on el prota era el mateix escriptor, si no ho recordo malament, o almenys l’escriptor hi participava, no sé com, però era deliciosa. Deu ser de fa set o vuit anys, però potser més.
Ja us vaig dir que aquí al bloc aquest dels improvisats està permès dir mentides? Avui em penso que no n’he dit cap, però altres dies... buf, però és clar, no són mentides mentides, són mentides creatives, o més aviat ficció, narrativa de ficció, oi que es parla de llibres de ficció i de no ficció, doncs això. El problema és quan es barreja la ficció amb la realitat. Crec. Però és molt difícil que la ficció no es barregi amb la realitat, no? Com pots explicar un món absolutament nou sense ser-hi tu ni que sigui una mica? Crec que és impossible.
O sigui, la ficció total i absoluta em sembla impossible.
Però no ho sé segur. Ho hauria de rumiar més. Ara me’n vaig a veure si faig alguna pàgina més i després passejar´ñe per rumiar sobre això de la ficció i segur que no en trauré l’aigua clara, però almenys em distrauré una estona la pròxima vegada que m’adormi, que serà d’aquí deu o quinze minuts aprox. I aquí no corregeixo passejar´ñe perquè vegeu com ´ñes la cosa.
