Doncs això, que no puc. Ara estava amb una cosa que s’havia de passar d’espanyol a català i hi veia doble, o sigui imagineu-vos el que m’ha sortit. El cap de setmana, ara en parlàvem amb J, com que desconnectes, gradéu —què us sembla, se m’acaba d’acudir ara mateix, cosa que vol dir que alguna neurona amagada per allà a baix s’ha despertat— doncs gràcies a Déu s’ha despertat.
Gràcies a Déu ho diu molta gent diguem-ne de l’àmbit laic, i és com el Déu n’hi do i altres de semblants, que no es diuen pensant en el que dius sinó que es diuen d’esma com adéu. Hi ha gent, per cert, que té urticària o que no pot suportar —ostres, avui no em surt ni una paraula correcta, tot em balla, vull dir els dits— l’adéu —ara penso en J, que deia que això anava de baixada, que estava condemnat a la desaparició. Perquè us feu una idea del que escric en l’original —i que ,és clar, vosatros no ho veieu, perquè ho vaig corregint—, us copio les frases anteriors sense corregir: deia que això ka anaca de baixada, que estava consemnat e la dessapirió. Perquè us feu una uidesa dels que esxcric en l’original —i que ,és clkar, cpsatres no hoi veieu, perwque ho vaig corregiont.
O sigui que estic fatal —els dits. I els ulls, que van ballant per damunt de les tecles veient-hi doble. Doncs no, però sóc aquí, lligat al banc de remer perquè m’he proposat guanyar aquesta batalla.
I aquí dalt he deixat vosatros —o era vosatres?— perquè és el que dèiem a casa i ara em feia iŀlu deixar-ho així.
Ostres, aquest improvisat ha arribat ja al temps màxim dels improvisats. Però esclar, tant anar endavant i endarrere...
I a més, no hi ha res a fer amb l’ensopiment, bueno, miraré diaris a veure què, perquè aquest sistema avui no em fa servei.
Però abans, ja que parlàvem de vosatres-vosatros —potser el pare deia vosatros i la mare vosatres?— he recordat que la setmana passada M em deia que tant de bo els del IEC s’haguessin decidit per qu’ davant vocal, i no pel que sencer, quan de fet a l’hora de parlar és molt difícil trobar algú que faci que + vocal. Li haig de dir, que no hi vaig pensar, que en aranès ho fan així. Davant vocal, qu’ També és veritat que posant-nos així hi hauria massa coses que s’haurien de retocar en la normativa, perquè hi ha molts altres elements tan o més freqüents que que i també s’han mantingut íntegres. Ja tenim prou feina amb els diftongs actuals per afegir-ne més.
I ho deixo córrer. Just ara se n’ha ant el sol.
