No puc estar descontent perquè he arribat fins aquí. M’ha costat Déu i ajuda, però deunidó. Ahir vaig descobrir que aquest pobre home que han condemnat a no sé on, no sé si França o on, un home que havia fet una broma sobre els atemptats de París, la matança del Charlie Hebdo, ara no recordo els detalls, doncs aquest home —i ja deixo els detalls, no sé qui té raó, no m’hi fico, sí que hi ha coses que es poden fer bromes i coses que no se’n poden fer, i en això hi estic d’acord, però la ratlla és molt fina i jo en això sóc més aviat conservador, és a dir, de no arribar a la ratlla, de no jugar amb el que pot ferir la gent. I dic que sóc conservador en això i, esclar, ja es nota, sóc conservador en altres coses. Però mira, suposo que també per altres bandes sóc més agosarat. O no, no ho sé, sóc més aviat dolent jutjant-me, i això, adonar-me d’això, que no sé ni com sóc ni tal, m’ajuda a pensar que val la pena no jutjar ningú ni sobretot no posar etiquetes. I aquí no sé si hi he escrit masses no i ni. Ja està fet i suposo que s’entén.
El que deia és que aquest que feia bromes es diu Deunidó però en francès. Crec que es diu Dieudonné, no sé si ho he escrit bé, però quan ho vaig llegir fa unes setmanes ja vaig pensar, mira, és com el nostre, si fa no fa. Bé, en el seu cas deu ser Déu va donar, però no s’aparta tant de deunidó. A veure si algú s’anima a posar al seu fill de nom Deunidó, seria un nom ben bonic.
Els jueus ja ho feien, de posar noms fent referència a trets físics de les persones però sobretot fent referència a les circumstàncies del naixement. Ara no me’n recordaré de cap, esclar, només que Josep em penso que vol dir Déu afegeix, i Jesús, Déu ens visita, o una cosa similar. I si no és això, serveix com a exemple. Me’n n’hauria de saber més però aquestes coses s’obliden. Bé, quan escric els tuits de les històries de la Bíblia, que n’hi ha d’apassionants, vaig trobant coses d’aquestes i això, però així com les veig em fugen.
Parlant d’això, és curiós que encara no he trobat ni un sol compte de Twitter, en cap idioma (dels que puc reconèixer) que expliqui històries de la Bíblia, que com deia n’hi ha de molt interessants, que es llegeixen com una noveŀla o com relats curts, per exemple, la història dels fills de Jacob —eren dotze homes i una noia, Dina, o almenys el relat només ens parla de Dina, que un dia la violen els d’un poble veí i els germans, ara no recordo si tots o alguns d’ells, almenys el gran segur, van al poble i es carreguen tota aquella gent, culpables, còmplices i alguns que passaven per allà. I després se’n va tota la família, esclar, no volen quedar-se per allà. Però ara que hi penso hi ha més germanes, que no les esmenten segurament perquè passen més desapercebudes que la pobra Dina, que jo crec que l’esmenten només per aquest trist afer. Però hi ha després un fill dels petits, que el seu pare havia tingut amb la seva primera dona que durant anys no li havia donat fills, de manera que ell s’anava ajuntant amb altres dones —la germana de la seva dona, les esclaves de totes dues— per tenir fills, i al final és la dona primera qui aconsegueix tenir-ne dos, però quan té el segon, Benjamí, que és l’ultim dels dotze, ella mor. I així podria continuar. No em digueu que no és interessant. Doncs deia que buscava comptes de Twitter que expliquessin de mica en mica aquesta història i no n’hi ha, només n’hi ha que tenen una coŀlecció de màximes i ensenyaments de la Bíblia i els van repetint, però que expliquin històries no n’hi ha, us ho prometo, jo no n’he trobat, només n’hi ha un en català, que és el meu. Ni en anglès, ni en alemany, ni en portuguès, ni italià, ni francès...
Bé, ja està bé de posar-se medalles. A veure, això sortia, ja ho veig, del nom del francès, que potser no és francès, potser és d’un altre país, potser algerià?, però el nom és francès, Dieudonné, és bonic.
A veure qui són els primers pares que posen al seu fill Deunidó. A veure si hi ha prou bemolls.
Apa, quina catequesi, avui. Encara em queda una estona de feian.
