dilluns, 13 d’abril del 2015

Improvisat 250

És una llàstima que estigui prohibit que els improvisats siguin redaccions escolars sobre el que has fet el cap de setmana, perquè donaria per a molt.

O sigui que passem a un altre tema, que no sé quin pot ser. Mira, sí, em puc fer el xulo. Em va arribar ahir un enllaç a un article apassionant de la revista New Yorker –que ja avanço que no solc llegir, tot i que m’agradaria, perquè quan algú m’hi porta sempre o gairebé sempre és per algun tresoret o alguna llaminadura que fa de bon llepar–, un article sobre una figura estilística o gramatical anglesa que l’autora anomenava autoantònim, i alguns altres noms. No em feu dir com es diu la periodista, només me’n recordo del nom de fonts, que jo diria que era Kathryn i escrivia al NYorker habitualment, segons el que vaig veure al seu perfil de Twitter. Doncs el seu exemple era “No, totally”, o sigui, “No, del tot”, podríem traduir-ho més o menys per aquí, literalment, però tenint en compte que “totally” té sempre un significat positiu. (Suposo que si us interessa el tema amb aquestes dades que he dit ho trobareu amb facilitat, jo no puc anar a mirar més detalls perquè això és un improvisat i està prohibit mirar detalls, tot t’ha de sortir de dins, màxim pots fer una paradeta mínima per pensar un segon, i ja l’he feta, el que us he dit és tot el que recordo de memòria, i jo diria que deunidó.)

Doncs bé, a part de repiular l’enllaç, vaig pensar si hi havia cap exemple en català de la mateixa figura, però ni tan sols vaig mirar al google si autoantònim era una paraula que hagués fet servir mai abans —en català. Segur que en Màrius Serra i algun dels seus amics malalts —en el bon sentit, malalts de mots, de verbs— ja la deuen conèixer. Si després hi penso, però, ho miraré i, si fos el cas, els enviaré enllaç, no fos cas que se l’haguessin perdut un article tan bo.

Doncs en català només se’m va acudir el “Sí, no?” que diem a vegades per confirmar alguna cosa. Sé que és un exemple fluixet. Però després, parlant-ne amb uns amics, va sortir el “amb sense”, una expressió incorrecta que tanmateix s’ha fet servir molt i encara es fa servir. Vols la macedònia amb sucre o amb sense? Per exemple. Doncs bé, és incorrecte, però potser compleix les condicions d’un veritable autoantònim. Definim autoantònim, que no ho he fet. Si antònim és el contrari de sinònim, és a dir, és una paraula que significa el contrari que una altra, per exemple un antònim de content seria trist, un autoantònim seria una paraula o una expressió que portés implícita la negació de si mateixa. Em sembla que m’ha sortit una bona definició, tot i que si no h hagués improvisat i ho hagués rumiat una mica hauria dit “la negació d’ella mateixa”, perque tinc una mica la sensació, encara que normativament no sigui així —totes dues són bones— que si diem si mateix o si mateixa és una mica per influència del castellà. No ho sé. Recordo que una vegada en vam parlar amb S i vam estar d’acord en això, i com que sovint discutíem em va quedar gravat, tot i que fa una bona pila d’anys.

Doncs això, autoantònim. I llavors aquest matí, en un moment de crisi m’he connectat al twitter i he piulat això que deia de “amb sense”, i mentre ho escrivia, com que hi he posat les adreces de la Katryn i del New Yorker, he pensat, aquella gent no entendran res, esclar, però a més tindran un susto, o un ensurt —un ensurt, un ensurt— perq uè “sense” els farà pensar en una altra cosa i vés a saber... si és que miren el meu tuit, esclar, que ja és molta suposició. Però quan vols despertar-te has de fer castells de focs amb la imaginació, com faig ara, perquè si no no avances en el procés de desvetllament de l’animal adormit. I llavors, he escrit que en anglès aquest “amb sense” seria “with without”, però en el moment mateix que ho escrivia he pensat, quina bestiesa, si ells ho diuen, el que correspondria a “amb sense”, però ho diuen amb la construcció “with no”. I és ben correcta i usual. Si no m’equivoco.

Bé, i així he fet bullir l’olla al matí una estona, i m’ha anat bé. Com ara. Ja puc tornar a la mina fosca, amb energies renovades. Que bonic que queda.